ES VESPINO

Corria 1976. 

Aquest va ser es regal des meus pares per ses notes. 

Vaig fer 1000 km sa primera setmana. 

Sí! 1000! 

I anant a 30 km/h, ja que "s'havia de desfocar". 

Increïble. 

Vaig anar per tot amb so Vespino, estiu i hivern. 

Enormes records...

Avui hi he pensat.

Runner

Sa Cursa des meu Poble, Cursa des Sol, a finals de juny 2013, va ser es detonant. Hi participava na Marta i en Tomeu. A pesar de que m'havien demanat que anàs a còrrer, vaig decidir que no, ja que coincidia amb es partir setmanal de futbol 7, es ja clàssic blaus-vermells. 

Així i tot, en acabar es partit, vaig ser a temps a veure sa cursa i, quan els vaig veure arribar a meta, dins aquell bon ambient (500 corredors, aproximadament), en aquell moment vaig decidir que correria sa pròxima cursa, Colònia de Sant Pere,6 de juliol. I així va ser.

No sé si me puc considerar encara un runner. Això sí, en sis mesos he corregut uns 800 km i he participat a 10 curses, entre elles una mitja marató. Avui, a Alcúdia, serà sa 10ª. M'agrada còrrer. Feliç 2014!

DATA                CURSA                                             DISTÀNCIA                TEMPS              MITJA KM
06/07/2013 II Cursa Arran de Mar 2013                5,00 km            0:27:38          5:32
03/08/2013 VI Cursa de sa Barcella - Sineu 2013   7,00 km            0:34:46          4:58
15/08/2013 V Llego Malpas - Bonaire 2013            9,20 km            0:47:55          5:12
24/08/2013 V Cursa Malalts de Turmell 2013         11,20 km            0:59:47          5:20
14/09/2013 XXII Cursa Fira d'Artà 2013               12,63 km            1:05:04          5:09
20/10/2013 TUI Mitja Marató Palma 2013             21,09 km            1:53:17          5:22
10/11/2013 II Cursa Porreres - 10  km 2013         10,00 km            0:49:32          4:57
06/12/2013 III Cursa s'Hostal Montuiri 2013          10,00 km            0:49:38          4:57
22/12/2013 I Cursa Peus Grossos Sant Joan 2013  11,50 km            0:56:39          4:56
31/12/2013 IV Sant Silvestre d'Alcúdia 2013           7,50 km

Segle

Segle. Cent anys.

Mig segle. Cinquanta anys.

Deu. Vint. Trenta. Quaranta. Cinquanta!

Dissabte de Sant Jaume.
No vull festa sorpresa.
No em ve de gust celebrar-ho.
És un numero difícil d'encaixar.
Dic als meus:
"Anem a Cabrera".
Sense mòbils.
Res.
Demà serà un altre dia.
Ja amb mig segle damunt de les cervicals.
Mig segle d'estudi, treball, viatges, rutina, alegries, tristeses, esport i, és clar, festes.
Benvingut al club, em dic.
A seguir.
Amb la mateixa intensitat de sempre.
O amb una mica menys, vaja.
Però amb intensitat.
Si no, estic mort.
Mort en vida.
Com aquest blog durant mesos.
Endavant, Bua!

Pesta bubònica

La festivitat de Sant Ignasi se celebra cada 1 de febrer a Son Servera en memòria d'aquella històrica data del 1 de febrer de 1821, quan es va aixecar el cordó militar que voltava la vila, conseqüència de la pesta bubònica que patien els serverins des de mitjans de 1820 i que va minvar en dos terços la seva població.

Moriren més de 1000 persones.

Autora: Llucia, feineta escolar, gener 2010

La legenda diu que uns mariners provinents de Tànger enterraren un mort la platja del Port Vell a un mort afectat per la pesta bubònica. El taparen amb una capa que, hores després recolliria un pastor serverí, convertint-se en el primer afectat i portador de l'epidèmia al poble.

Una segona possibilitat és que en els sacs de cereals que duien aquestes embarcacions que fondejaven per la badia serverina, hi hagués una rata que transmetés l'epidèmia al poble.

El record d'aquest fet històric del coratge i la supervivència dels veïns davant la devastadora epidèmia de la pesta bubònica durant uns terribles mesos de 1820 roman viu actualment en la figura del pastor llegendari que va esculpir l'exalcalde socialista i metge de professió, Eduard Servera, situat en la plaça Abeurador. La llegenda es conta de generació en generació.

Pink Floyd, Barcelona 1994

Estadi Olimpic, Barcelona, 27 de juliol de 1994. Allà era jo, a veure els meus. Dret damunt el terreny de joc, amb les grades a reventar de gent.

Els assistents mai no podrem oblidar aquell torrent de so dels helicòpters (de l'album The Wall) amb fosca total i aquells llums tipics de camp de concentració cercant-nos pel terreny de joc de l'Olimpic.

Havien publicat en març d'aquell mateix any The division bell, i començaren a Miami la seva gira mundial. Sort duguerem que decidireu aterrar a Barcelona. Si no, difícilment vos haguès vist en directe. Un somni.

Llàstima de les absències dels dos grans líders de la banda: el desaparegut Syd Barret, alma mater dels Pink Floyd dels anys 60 (el tema Wish you were here va dedicat a ell), i Roger Waters, líder del grup dels anys 70. Aquest darrer separat del grup per greus descrepàncies amb la resta d'integrants.


La veu de Dave Gilmour ja no tenia la mateixa energia, però els Floyd d'aquell vespre, el propi Gilmour (guitarra y veu), Nick Mason (bateria), i el desaparegut Richard Wright (teclats y veus) s'havien reforçat amb un teclista (Jon Carin), un guitarrista (Tim Renwick), un baixista (Guy Pratt), un saxo (Dick Parry), un segon bateria (Gary Wallis) i un coro format per tres al·lotes.

Els llums i els raigs làser mesclats amb la tempesta van crear un ambient fantasmagòric. Les armes que utilitzava Pink Floyd aquell dia eren (font El Pais, hemeroteca):
- 250.000 watts de so estèreo
- 100.000 watts de so quadrafònics
- 300 altaveus
- 350 focus de diverses intensitats
- L'energia de sis companyies elèctriques
- 8 autobusos
- 49 camions
- 1 avió privat
- 700 tones d'acer per l'escenari.

El millor concert que he vist mai.

Orgull de potencial esportiu

A un mapa mundi som poqueta cosa, quant a superfície dic.
Esportivament, enormes!
Fa ganes de presumir.
Gran moment.

Sense fum

M'emprenya molt anar a beure una cervesa i en tornar a casa haver d'extendre la roba que duia a l'aire lliure.

Això no és res. El problema són els pulmons.

A Espanya tot ho feim a mitges. La llei antitabac no ha fet que als locals publics deixi d'haver-hi fum. I això de crear espais per fumadors i per no fumadors dins el mateix local és un doi.

Crec que no hi ha d'haver pol·lèmica: la llibertat de fumar, sí, però la salut dels que t'envolten... què!? La llibertat no existeix si no respectes la del reste de la gent.

També he fumat dins un bar. No hi havia la consciència social que hi ha avui.

No és just que els fumadors passius pateixin enfermetats per la no acció del govern, en minúscula.

Aquest post ha estat objecte d'un gran debat a www.cansvells.com. Entra-hi.