dimarts, 21 d’octubre de 2008

Ciutat vs poble



En una gran ciutat tens,
entre altres circumstàncies:

Major possibilitat de trobar a persones afins
a tu i a les teves aficions.

Oferta molt més quantiosa de botigues
i de productes a preus més econòmics.

Llocs concorreguts pels quals passejar,
restaurants, sales de cinema,...

Normalment ets un perfecte desconegut
per a la gent que trobes en el carrer.

No tens per què preocupar-te de la vida de ningú,
i ningú es preocupa per la teva.

No et sents incòmodament observat,
ni en la necessitat d'haver d'anar dient
"hola", "i "bon dia",
a la gent amb que et creuis.

Visc en un poble, en el meu.
No tinc imperiosa necessitat quotidiana de res d'això.

Un poble té emperons,
però molt, molt d'encant.

16 comentaris:

Laia ha dit...

M'agrada l'anonimat de la ciutat i m'hi sento còmoda entre els seus carrers, però prefereixo la calidesa del poble, dels meus. Quan necessito tranquil·litat m'escapo a ca meu, a les terres de ponent.

bimbonocilla ha dit...

Jo crec que prefereixo viure a ciutat... i fer de xavapixapins als cap de setmana i vacances.

El que mai et vaig dir ha dit...

Bonic poble de casetes blanques.
Recordo que jo en vivia dins una, quan era petita, es deia ma casa i feia olor de mar.
Suposo que és un somni que espero recuperar algun dia.
Avui faig més de Heidi, a les muntanyes, també en un poble.
Enyorant el mar i l'anonimat.
Sort en tinc del verd
:)

moonlight ha dit...

que tal una ciutat petita?

Bua ha dit...

Laia: No val. A tu t'agrada tot! És broma. A mí també.

Bimbo: M'hauràs d'explicar qué són xavapixapins. Si és anar de marxa, estic d'acord amb tú.

Eqmevd: No és el meu poble. Per altra banda, jo visc a fora vila, al camp. També hi ha un absolut anonimat (ovelles i aucells).

Moonlight: Ciutat és ciutat, gran o petita. Al manco dins el contexte que jo pretenia.

Jaqme ha dit...

Hi ha un terme mig, els pobles tipus Cala Millor, que tenen algunes de les coses bones de les ciutats i algunes de les coses bones dels pobles.
També tenen algunes (poques) de les dolentes.
Ai. M'enyor!

Xavier ha dit...

Fa 43 anys que visc a Ciutat i l'any que ve viuré a un poble (Son Servera). Crec que el secret de trobar-te be a un poble es tenir un contacte proper amb la gent i si vols poder estar aïllat. El poble i fora vila et dona la oportunitat d'estar amb contacte amb la naturalesa (la part que te l'home d'animal es sent recompensada). Ja he fet moltes cosses per ciutat.... es hora de canviar. Salut!

Lastienditas ha dit...

A jo se´m fa difícil triar. Em quedo amb lo millor de cadascun: la oferta de les ciutats i la tranquil.litat a l´hora d´aparcar als pobles, jjejej
De totes maneres, pens com en Jaqme amb els pobles "terme mig" tipus Cala Rajada...(Jo sí que m´enyoooor!!)

Bua ha dit...

Jaqme i Lastienditas: Terme mig? CM i CR són localitats costaneres que ni s'atraquen al concepte ciutat que he volgut referir al post. Si vos enyorau, anau-hi. Tampoc és tan enfora! :P

Xavier: Jo vaig fer el mateix que tú fins als 29. Era hora de canviar com bé dius. Quan vull el bullici de la ciutat, hi vaig, i punt.

Jaqme ha dit...

Hi vaig sovint, en bici!

Marta ha dit...

Poble costaner i pròxim a una ciutat. Aquesta és la combinació perfecta.

michele ha dit...

ja fa molt de temps que la ciutat ha deixat de ser un espai de futur per tornar-se un un lloc on la competició i la lluita per l'espai es cada dia mes dura.l'anonimat un temp desitjat es transforma en perdua d'identitat i ses relacions humanes pateixen aquesta situació contradictoria.El poble per contra no et deixa ser un en el mig de molts, t'obliga a tenir un historia i a viure-la junt a la dels teus veinats.aquesta es la seva força t'obliga a tenir identitat i a ser responsable d'aquesta,i cuan et dona conta d'aixó entens alló que de veres necesites.

Bua ha dit...

Jaqme: Jo tb... en cotxe.

Marta: No tan proper, que després venen tots els ciutadans.

Michele: Cert que hi ha més competència a la ciutat... i més oportunitats també. No crec que un perdi l'identitat a una ciutat. No arriba a això. El tema poble, tal com el mostres, requereix un esforç molt més gròs per aconseguir un esperit lliure, tema tractat en el següent post. No ho trobes?

michele ha dit...

parlant de llibertat i convivencia juntam dues paraules que podem definir casi dicotomiques, el topic diu:la meva llibertat acaba on comença la teva, o sigui que no puc prejudicar la teva llibertat mentre disfrut de la meva.i aixó et dona raó Bua a un poble es mes dificil ser un esperit lliure.per aixó te mes sentit i més força mostrarse així com un es a un poble que a una ciutat; a més a més que rompre la cadena de la conformitat,sempre respectant els altres, introdueix un cercle virtuos a una petita comunitat,cosa que fará aprofitar més de la nova oportunitat d'expresió als seus veinats.

alas ha dit...

La ciutat...m'encanta, sobretot quan fa molt que no he sortit del poble, per la llibertat que em fa sentir, per l'"anonimat" (segons la ciutat, perque a Palma...). Però és el que tu dius, l'encant dels pobles, olors casolans dels carrers...també m'agraden.

_MeiA_ ha dit...

Jo també visc en un poble,, i estic molt i molt contenta de ser de poble. Ni boja aniria a viure a una ciutat.. si vull el merder que comporta la ciutat, hi vaig a passar el dia, però el vespre vull tornar a ser a casona.

Visca els pobles!!!

;)