dijous, 25 de desembre del 2008

Merry Christmas


A tots els que teniu la paciència
i -per què no- el bon gust
de passar per aquí...






Molts d'anys i Bones Festes de Nadal!!

dimarts, 16 de desembre del 2008

Quan el teu cos et juga una mala passada

Així no hi ha manera de descansar!

Entre les sis visites que ha rebut avui el post anterior i el que m'ha passat avui de matí, no puc evitar redactar aquest post.

Aquest matí, des del meu lloc de treball, després de prendre el meu cafè amb llet he sortit cap a Palma a les 9 hores. A les 10 tenia una reunió allà.

He posat un CD que feia temps que no escoltava, un clàssic, Dark side of the moon.

A l'altura de Xorrigo el tràfic es feia dens, massa espès. Plovia copiosament, des de moltes hores enrere. Abans d'arribar A Son Ferriol m'he hagut de detenir, com la resta de vehicles que circulaven pel anomenat desdoblament (jo li dic autovia).

Un accident, he pensat. Després d'una bona estona aturat he circulat uns cinquanta metres i... nova aturada. En aquest moment he notat que tenia ganes de orinar. Es podien aguantar, però estaven allà.

Després d'una nova arrencada, a escassa velocitat, nova detenció. I les ganes de pixar en augment. Aquí he optat per obrir la finestra del cotxe i dirigir-me a un conductor veí:
- Què ha passat, ho saps?
- S'ha inundat la carretera. No arribarem fins d'aquí a dues hores.

La necessitat fisiològica s'ha aguditzat de cop. Entre el que m'ha dit aquell col·lega de la carretera i l'aigua que queia he pensat: "no arribaré a Palma sense fer una bona pixada".

Noves arrencades lentíssimes seguides de noves detencions. I la meva bufeta a punt de rebentar. Algun deixondit avançava per la vorera dreta. I jo pensava "aquest que igual no té cap necessitat avança, i jo aquí mort de pixera no ho faré, què ho som de colló...".

Sempre he intentat tenir un comportament cívic en aquests casos, com la gran majoria de la gent. He aturat la música. Pink Floyd és massa bó com per a no parar-li esment. Només m'importava la meva bufeta.

Estava pensant en com ens va entretenir l'amic Tòfol quan fa pocs dies, en un trajecte Salamanca-Madrid, en autocar, es va passar mitja hora cantant tota classe d'al·legories a la seva bufeta i a les seves terribles ganes de orinar.

Però ha arribat el gran moment. Un camió! No ho he hagut de pensar. Les ganes eren superiors a qualsevol cosa que semblàs vergonya. He maniobrat cap a la dreta. Els quatre intermitents de aturada posats. Surt del cotxe amb el meu 'xubasquero', caputxa posada. Em dirigeixo cap a la cabina de l'enorme camió. Faig gestos ostensibles de les meves necessitats al xòfer, i gestos que, per favor, no es mogui d'allà fins que acabi el show.

I el gran moment. Una de les pixades més llargues de la meva vida. Crec que ha durat un minut, i a tota pressió. I el xòfer no s'ha mogut d'allà, encara que els vehicles que precedien el camió feia almenys 30 segons que havien avançat, deixant un bon troç de carretera absolutament buit. Bé, buit no, amb un servidor enormement aliviat.

Després del gran moment, he efectuat cridades telefòniques a qui ni havia pogut contestar, a causa del mal glop. Ni he mirat a ningú quan he entrat al meu vehicle.

Estava tan feliç que ni m'importaven les persones que m'haguessin vist o el que poguessin estar comentant.

Tanta sort que m'he decidit, perque el trajecte ha durat... tres hores! Tres hores per cobrir 64 kilòmetres.

Desprès he sabut que s'havia desbordat l'anomenat "Torrent gròs". A Mallorca quan plou pot passar de tot.

Crec que amb aquesta fisiològica, i real, història m'he recreat bastant, no? No és per menys, vos ho assegur.

I ara vos anim a que conteu sa vostra història o anècdota que vos hagi fet viure es vostro cos. Venga, feis es comment.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Descans

Descans.

Esper que curt en el temps.

Tinc aquest blog per a entretenir-me i divertir-me.

Ara no m'apeteix escriure en ell.

I ho sent per voltros, que ho visiteu.

No puc forçar el meu interior, veritat?

I no sofriu per mi, que estic perfectament.

Millor que mai.

Salut per tots! Fins aviat.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Mass media, què passa?

Hola a tots, desprès d'una absència tal vegada massa llarga.

He sabut que els blogs formen part dels anomenats mitjans de comunicació alternatius.

Els que escrivim a aquests medis no ho feim per interessos de cap tipus.



La relació entre els mitjans de comunicació i la societat atravessa un mal moment.

L'ètica del periodista i la credibilitat dels continguts informatius es veuen sotmeses als interessos econòmics o, també, a la influència del poder polític.



La falta de pluralitat informativa provoca que la societat cerqui respostes en mitjans alternatius -com els blogs, SMS, mails, les ràdios comunitàries o els petits periòdics- que comencen a guanyar audiència i gaudeixen de major credibilitat.



Reconeguts sociòlegs han afirmat que la política es decideix en els mitjans, i que aquests es troben avui davant un creixent conflicte entre els valors de la professió, d'una banda, i els valors de les empreses, de l'altra, que acaba produint una crisi que no només afecta als mitjans privats, sinó també, i en gran mesura, als públics.



Vaig fer un post que xerrava del atemptat del 11-S a Nova York, bastant il·lustratiu respecte a la credibilitat d'alguns medis.



Ens fan veure el que interessa.

No és normal això.

No hem avançat una passa.

I la democràcia?

I els drets i les llibertats dels periodistes?

Estic desenganat. I molt.

Per això llegeixo els mitjans alternatius.

Salut!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Amb qui feria dues cervesses?

Un poc més de glamour per entretenir-vos un poc.
Aqui teniu els resultats de la enqüesta:

President Obama ..... 8 (36%)
Jack Nicholson ...... 9 (40%)
Madonna ............. 1 (4%)
Un ca vell ......... 10 (45%)
Penélope Cruz ....... 6 (27%)
El loco de la colina. 3 (13%)
Diego A. Maradona ... 5 (22%)
Paul McCartney ...... 4 (18%)
Batle Pep Barrientos. 3 (13%)
Rafa Nadal .......... 3 (13%)
Scarlett Johansson . 10 (45%)
Steven Spielberg .... 5 (22%)
Duquesa de Alba ..... 1 (4%)
Iker Casillas ....... 2 (9%)
Na Kate de LOST ..... 9 (40%)
Roger Waters ........ 4 (18%)
Jack Varvatos ....... 2 (9%)
Almodóvar ........... 5 (22%)
Jutge Garzón ........ 3 (13%)

Es veia venir.
Na Scarlett, amb
els seus encants,
ha triomfat juntament
amb un ca vellarro,
sense nom ni llinatges,
que és el millor company
que un pot trobar,
evidentment
-i que ningú s'enfadi-
per fer unes birretes.
Han tengut els vots
del 45 per 100 del personal.


En segona posició,
Mr. Jack Nicholson, inolvidable a films com
"Alguien voló sobre el nido del cuco", o
"El resplandor", que ha empatat amb una atractiva
Evangeline Lilly, na Kate de la sèrie LOST.
Només per un trist vot han quedat relegats a una
honrosa segona plaça (un 40 per 100 de votants
els han triat per fer unes cervessetes).

En tercer lloc, en solitari, el flamant President Barack Obama, amb 8 vots, seguit de na Pe Cruz, amb 6.

El meu quinto Diego Armando 'Pelusa' Maradona, Steven Spielberg i n'Almodòvar, 5 vots cada un.

Amb 4, els músics McCartney (Beatles) i Waters (Pink Floyd).

Amb 3, el Loco de la Colina, Rafel Nadal, el Batle de Son Servera i el Jutge Garzón (curiós que l'idolatrat Nadal empati amb el pol·lèmic Garzón, o el ara temporalment fora d'òrbita Loco de la Colina).

Segueixen amb dos trists vots el porter Iker Casillas i el tennista Jack Varvatos.

Finalment, no puc concebir que na Madonna Ciccone només hagi aconseguit un vot -crec que el meu- empatant, sí senyors i senyores, empatant amb la Duquesa de Alba.

Vist l'èxit de la freak enqüesta, 22 votants, en promet unaltre ben aviat.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Quintos 60

Cada any (aquest serà el tercer), al novembre, ens reunim en la meva localitat els nascuts el mateix any, anomenats “QUINTOS”, per a celebrar que seguim aquí, donant canya per tot arreu.

Per cert, enguany no podré ser al sopar. Vaig a Salamanca el cap de setmana que està previst aquest esdeveniment.

A mem si un any ens decidim, per a donar un poc de glamour al tema, a convidar a certs personatges que també van néixer el mateix any que el que vos escriu.

A veure:

DANIEL BALDWIN, actor
ANTONIO BANDERAS, actor
RAFAEL BENÍTEZ, entrenador de futbol
PIERLUIGI COLLINA, àrbitre
JEAN CLAUDE VAN DAMME, actor
DAVID DUCHOVNY, actor
VICTOR FERNANDEZ, entrenador
LINDA FIORENTINO, actriu
HUGH GRANT, actor
DARYL HANNAH, actriu
TIMOTHY HUTTON, actor
KELLY LE BROCK, actriu
RIMAS KURTINAITIS, jugador de basket
IVAN LENDL, tennista
GARY LINEKER, futbolista
PIERRE LITTBARSKI, futbolista
DIEGO ARMANDO MARADONA, futbolista
LORENZO MILÁ, presentador TV
JULIANNE MOORE, actriu
YANNICK NOAH, tennista
SEAN PENN, actor
JOSE LUIS RODRIGUEZ ZAPATERO, polític
JAMES SPADER, actor
KRISTIN SCOTT THOMAS, actriu
PASTORA VEGA, actriu
RUDI VÖLLER, futbolista
DOMINIQUE WILKINS, jugador de basket

Voldrien venir a Son Servera?
Idò ells s'ho perdràn.

PD: Per cert, tots els que entreu a llegir
(i, per què no, comentar) aquest post,
pensau a votar a sa friki-enqüesta que
veureu més a la dreta. Salut!

dimarts, 4 de novembre del 2008

Camina!

Anit vaig assistir a una reunió organitzada per l'equip de govern.

Es tractava que cada ciutadà pogués exposar lliurement els problemes que té la vila i també suggerir actuacions i criticar o, per què no, lloar les ja duites a terme.

El problema bàsic que copeja dia a dia el poble on visc és el tràfic rodat.

Està en projecte una ronda de circumval·lació que servirà, indubtablement, per a oxigenar el nucli urbà, però no solucionarà la qüestió si els ciutadans no posem de la nostra part el necessari.

En un poble no existeixen distàncies amics meus.

Vaig viure durant més de vint anys a Palma i mai vaig anar amb cotxe d'un lloc a un altre. Sempre caminant. L'exercici més recomanable per a un humà és, precisament, caminar.

Avui veig dia després d'altre conciutadans que pugen al cotxe per a realitzar un trajecte molt curt, dins del mateix poble, i així una vegada i una altra. I curiosament aquesta mateixa gent a la tarda, acabades les tasques, va a caminar pel camp. Vaja incongruència, no?

Això suposa que el centre de la població estigui permanentment saturat de vehicles, el que es traduïx en una pèssima imatge, tant per als residents com per els que venen de fora.

La plaça del poble i els seus voltants van ser objecte d'una reforma fa poc. Empedrats fets amb gust que suggerien una peatonització de la zona, que -per les raons que siguin- cap polític s'ha atrevit a convertir en realitat.

La solució, i així l'hi vaig dir al batle ahir personalment, només pot ser una. Es va parlar en el debat de campanyes en projecte d'això i d'allò altre. La primera campanya que ha d'adoptar el consistori és conscienciar als ciutadans que per a desplaçar-se d'un lloc a un altre dins del nucli urbà no es pot agafar el vehicle (només, clar està, en comptades excepcions).

CAMINA!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Pink Floyd





Estimats amics. Aquests són els meus.
Escriviu el que volgueu.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Esperit lliure?

A tots ens agrada rebre l'afecte i l'atenció dels altres.
Ens fa sentir bé.
És tan agradable rebre afecte i reconeixement!

El problema apareix quan es converteix això
en una necessitat prioritària.

Arribats a aquest punt deixem de ser nosaltres mateixos
i ens convertim en el que els altres volen que siguem.

Llavors passa que no ens reconeixem,
canviam el que sigui mentre agradem.

Depèn de qui tinc davant dic una cosa o altra,
em comporto d'una manera o altra.

Tot això ens du a perdre la personalitat pròpia.
El "què diràn" entre en joc.

I aquest comportament ens pot dur:

a ocultar la veritat,
o allò que crec que sabem que no agradarà;

a justificar-nos contínuament;

a no actuar davant les injustícies
per por del rebuig;

a consumir allò que està més de moda
encara que ens senti fatal;

a frustrar-nos quan ens critiquen
i duen la contrària;

a deprimir-nos quan algú ens diu
que no li agrada res de nosaltres;

a comparar-nos amb altres contínuament,
sentint-nos inferiors;

a intentar agradar contínuament als altres.

Esperit lliure.
Vaig llegir fa dos dies aquestes paraules
i m'inspiraren aquest post.

Salut... i llibertat!!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Ciutat vs poble



En una gran ciutat tens,
entre altres circumstàncies:

Major possibilitat de trobar a persones afins
a tu i a les teves aficions.

Oferta molt més quantiosa de botigues
i de productes a preus més econòmics.

Llocs concorreguts pels quals passejar,
restaurants, sales de cinema,...

Normalment ets un perfecte desconegut
per a la gent que trobes en el carrer.

No tens per què preocupar-te de la vida de ningú,
i ningú es preocupa per la teva.

No et sents incòmodament observat,
ni en la necessitat d'haver d'anar dient
"hola", "i "bon dia",
a la gent amb que et creuis.

Visc en un poble, en el meu.
No tinc imperiosa necessitat quotidiana de res d'això.

Un poble té emperons,
però molt, molt d'encant.