divendres, 24 d’octubre del 2008

Esperit lliure?

A tots ens agrada rebre l'afecte i l'atenció dels altres.
Ens fa sentir bé.
És tan agradable rebre afecte i reconeixement!

El problema apareix quan es converteix això
en una necessitat prioritària.

Arribats a aquest punt deixem de ser nosaltres mateixos
i ens convertim en el que els altres volen que siguem.

Llavors passa que no ens reconeixem,
canviam el que sigui mentre agradem.

Depèn de qui tinc davant dic una cosa o altra,
em comporto d'una manera o altra.

Tot això ens du a perdre la personalitat pròpia.
El "què diràn" entre en joc.

I aquest comportament ens pot dur:

a ocultar la veritat,
o allò que crec que sabem que no agradarà;

a justificar-nos contínuament;

a no actuar davant les injustícies
per por del rebuig;

a consumir allò que està més de moda
encara que ens senti fatal;

a frustrar-nos quan ens critiquen
i duen la contrària;

a deprimir-nos quan algú ens diu
que no li agrada res de nosaltres;

a comparar-nos amb altres contínuament,
sentint-nos inferiors;

a intentar agradar contínuament als altres.

Esperit lliure.
Vaig llegir fa dos dies aquestes paraules
i m'inspiraren aquest post.

Salut... i llibertat!!

16 comentaris:

Lastienditas ha dit...

Wuauuu Bua! Quan el llegeixo pens que és tot un exercici d´autoreflexió...gràcies!

Anònim ha dit...

Això és el que els hi passa a tots aquells que defensen un tren, no pensen, i ho fan pel que diran els seus amiguets.

M'interessa més la gent que és capaç de defensar un transport públic eficient que arribi arreu.

Anònim ha dit...

En general, el caràcter de les persones és una barreja de l'exposat anteriorment. En unes ocasions intentem agradar, en unes altres ocultem la veritat... Sovint actuem com "la societat" espera que ho fem(cal estar felices el dia de cap d'any).
Si un és sincer en aquesta vida és, en principi, lliure.

moonlight ha dit...

ja ho has dit tot tu... què cert!

Anònim ha dit...

Gran reflexió!!!
Cada vegada que llegesc reflexions sobre la pèrdua de llibertat m'entren ganes d'anar a fer una cervessa. Me'n hi vaig.
Bon cap de setmana!

Jaqme ha dit...

No cal afegir ni una coma més. Coincidesc amb Moonlight totalment.

Bua ha dit...

Benvinguts tots.

Lastienditas: No hem d'aturar de reflexionar damunt tot això. Ningú.

Mallorca llevant: Ja vos vaig dir que no és la manera de reivindicar. Aquest no és un post, ni un blog, que parli de transport públic. Potser estigui d'acord en el que defensau, potser no. Convidau la gent a visitar-vos, al vostre blog. Això sí em pareix bé.

Marta: Sinceritat, sí. És la clau. Sinceritat amb un mateix.

Moonlight i Jaqme: Però què deis!! Aquest tema donaria per omplir mil posts. I jo nomès en un postet ho he dit tot...? jajaja. Vull opinions vostres, enriquidores, com sempre solen ser.

Carme: Aquesta reflexió intentava ser sobre guanyar llibertat, no perdre-la. També aniré a fer dues o tres cervesses. O quatre. És dissabte.

Per concluïr: Crec que puc haver estat un poc repelent amb aquest post. Tothom hauria de tenir un esperit lliure, i no ser esclau del "què diràn".
El post ciutat vs poble lliga bastant amb tot això. Els que viviu a Barcelona direu "de què parla aquest ara?". El que ho feis a un poble m'entendreu, segur.

Anònim ha dit...

Aquest post em recorda que cada dia hem de lluitar per la nostra llibertat, sempre hem de reflexionar sobre les nostres actuacions per a poc a poc aconseguir ser més lliures i no estar tant pendents dels altres.

Sobre poble o ciutat, poble sense cap dubte i això que he viscut a palma 27 anys! Però tot té el seu moment. Tampoc canviaria els meus anys de palmesana. Ara, de tant en tant em fa falta trepitjar Palma, Barcelona, Madrid...o la ciutat que sigui.

Anònim ha dit...

Bons amics, bona relació familiar, rodejar-te de gent que t'estima i accepta tal com ets. A jo és el que me va millor.
Poble-ciutat? Com na Catalina: Sònser! que no m'ho llevin ara. Però quan vivia a Barcelona mencantava. Coses de s'edat...

michele ha dit...

bones Bua
per mi esperit lliure es exatament alló que tu demostra ser.
No estar mai obligats per ningú o per res a, fer,dir o pensar coses que dins teu no faries.
Aixi que fora conformisme ipocrita i espai per una nova, autonoma e indipendent definició i realització d'aquest estat d'anim que per mi es la llibertat

Bua ha dit...

Catalina: Lluitem tots. Al poble és més complicada aquesta lluita. Ah, i necessitam anar a les ciutats per això, precisament.

Carme: Tal qual. Te dic quant a les ciutats el mateix que a na Catalina.

Michele: Esperit lliure és un concepte molt extens. Esperit lliure significa, pens, obligació de respectar uns límits. Sempre. Tenim família. És complete tot això. Hi ha debat.

Anònim ha dit...

Jo crec que l'esperit lliure té que veure amb aconseguir, un poc cada dia, un equilibri personal que ens fagui viure amb més seguretat. I resulta que coneixer-se a un mateix requereix un esforç important. S'ha d'esser critic, observar, informar-se, llegir, esser inquiet o obligarse a esser-ho, etc.. Si trobam la nostra possició al mon, es a dir saber el que volem per no frustrar-nos inutilment, viurem mes tranquils amb nosaltres mateixos i per tant amb les persones que ens envolten. La llibertat fa por, peró si la tens viuràs mès lliure.

Anònim ha dit...

Volia dir: La llibertat fa por, peró si la tens viuràs millor.

Unknown ha dit...

Bones a tothom!!
Molt d'acord amb ses diferents definicions d'esperit lliure. Però només afegiria un cosa: esperit lliure, apart de tot lo dit fins ara,(personalment crec que) també és viure sa teva vida i deixar fer la dels demés, simplement respectar-la, viu i deixa viure. Respectar-se a un mateix i als altres. Viure i deixar viure.
Cadascu pot tenir un esperit lliure a la seva manera completament diferent a les demés, i igual de respectable com qualsevol altre.

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que s'ha de viure i deixar viure, marga. El que jo volia dir es que el coneixement dona llibertat, "la soca mes enfila com mes endins pot arrelar". Salut!

Bua ha dit...

Xavier: No em fa por sa llibertat. Gens ni mica. Sa meva postura damunt aquest tema ja l'he expressada a nes post. Hem de ser fidels a sa nostra pròpia personalitat. Ningú no és igual.

Marga: Efectivament. És una part bàsica de sa qüestió. Viure i deixar viure. Hi ha gent que té sa mania de viure sa vida dels altres i no tenir-ne de pròpia, o tenir-la pobre, apagada.