Pesta bubònica

La festivitat de Sant Ignasi se celebra cada 1 de febrer a Son Servera en memòria d'aquella històrica data del 1 de febrer de 1821, quan es va aixecar el cordó militar que voltava la vila, conseqüència de la pesta bubònica que patien els serverins des de mitjans de 1820 i que va minvar en dos terços la seva població.

Moriren més de 1000 persones.

Autora: Llucia, feineta escolar, gener 2010

La legenda diu que uns mariners provinents de Tànger enterraren un mort la platja del Port Vell a un mort afectat per la pesta bubònica. El taparen amb una capa que, hores després recolliria un pastor serverí, convertint-se en el primer afectat i portador de l'epidèmia al poble.

Una segona possibilitat és que en els sacs de cereals que duien aquestes embarcacions que fondejaven per la badia serverina, hi hagués una rata que transmetés l'epidèmia al poble.

El record d'aquest fet històric del coratge i la supervivència dels veïns davant la devastadora epidèmia de la pesta bubònica durant uns terribles mesos de 1820 roman viu actualment en la figura del pastor llegendari que va esculpir l'exalcalde socialista i metge de professió, Eduard Servera, situat en la plaça Abeurador. La llegenda es conta de generació en generació.

El Mallorqueta no s'ho mereix!

El cap de setmana un està pendent d'ells.

Ens donen satisfaccions, també ens fan emprenyar.

En definitiva, ens entretenen, i molt.

Fan gran el Club.






-----------------------------------------------------------------------------------
SEPARACIÓ












Aquesta gent interessa poc, més aviat gens, a l'aficionat.

Haurien de passar sense pena ni glòria tots ells.

Cap hauria de ser protagonista mai.

Els que interessen són els altres, els de dins el camp, vestits de vermell.

Com pot ser que a un Club com el nostre, situat a posicions classificatòries d'excel·lència, es parli més d'aquestes persones que dels propis jugadors, o el míster, que són els que aconsegueixen els resultats?

No estic content amb el meu Club. I va 6è a la lliga (el filial, líder a 2ª B). Però a l'Illa, quan es parla del RCD Mallorca, el Mallorqueta, es parla de tot tipus d'escàndols, de tot menys de futbol.

Qùe hem de fer, directius?

Ón has anat, Mallorca?

La Mallorca que vaig conèixer s'esfuma.


Temps en que deixaves el Vespino obert
en mig de la plaça del poble,
deixaves la casa sense tencar amb clau,
anaves de marxa amb auto-stop
i els cotxes pareixia que se barallaven per dur-te.


En definitiva, no passava rés mai.






Avui és diferent.


No importa xerrar de la gran ona de delinqüència que es pateix,
no només a les Illes, evidentment.


Però, vius a l'avís de fa uns dies:
ha arribat el terrorisme.


A ón ets, Mallorca?





Iavoneres.

Dhraa, great memories

Un amic meu, que té d'àlies "Es Feroç", un crack resident a Barcelona, en qüestió d'un parell de dies ha pujat unes fotos tremendes al facebook, com una autèntica locomotora.

Entre la multitud de relíquies que ens ha deixat a aquells que compartirem amb ell moltes estones d'oci, m'han cridat l'atenció les targetes VIP que apareixen en les fotos.

Aquest format de tarjeta de crèdit puc assegurar que a l'època era totalment novedós i únic, allà en 1987 ò 88.

Aquest, més vell -tant per l'ús com per el temps que ha passat- és el VIP del primer any d'existència de la macro-disco. Jo els vaig tenir tots dos, evidentment.

Aquest és l'autèntic pòster d'inauguració de Dhraa, que -com no diu de quin any és- ha estat utilitzat recentment per donar a entendre una nova apertura del local vint anys desprès. El devem a Julio Pérez, amic de facebook, que l'ha penjat a allà també.

"Drhaa" va ser una macro-disco de les dècades dels 80 i 90, "open air disco" resaven els seus anuncis, de la que tots els que hi anarem guardam gratíssims records.

Una torre amb escala en espiral, una piràmide, una enorme piscina de disseny, barres de bar per tot arreu, un llamp làsser que es divisava de qualsevol banda i uns aparells de só i luminotècnia que no corresponien a aquella època, sens dubte.

Els periòdics com "Ultima Hora" o "Diario de Mallorca" anunciaven la sala com "les ruïnes de l'any 3000", record.

Vam tenir ocasió de gaudir de directes de grups com Kid Creole and The Coconuts, Immaculate Fools (dues vegades), Nacha Pop, o el mateix Miguel Bosé, l'art del qual m'agrada des que el vaig veure i escoltar allà en directe.

El local tancava el dematí amb un bon sol, i havien de treure fora molta gent, que ningú ho dubti.

Els problemes a Dhraa van arribar amb els controls de alcoholemia. Estava situat en la carretera i no hi havia transport públic eficaç o, si l'havia, no existia consciència d'usar-lo en l'època. Això i les elevades despeses que suposava obrir si no hi havia suficient clientela van dur al seu tancament, tret que existeixi altra opinió més fiable.

S'ha xerrat moltes de vegades de reobrir, sobre tot darrerament al blog més visitat del llevant mallorquí, però...

Un 10 per Dhraa... i per Es Feroç (que té encara els dos VIP que mostren les fotos) i en Julio Pérez, amic de facebook, qui ha guardat les tres relíquies mostrades més avall.

Bandera, Almudaina

Un pot ser guiri en la seva terra.
Sí. Aqui és la prova.

El dilluns vàrem entrar en el Palau de l'Almudaina.
La portera o recepcionista ens diguè
"the tickets, please".
Era tan mallorquina com noltros.

Quan viatjam sentim curiositat,
al manco això,
pels edificis històric-monumentals d'allà ón anam.
No era, idò, de rebut conèixer tants llocs
i no haver entrat
(tan sols vaig treure el cap pel pati
en els meus temps de soldat -ug, com sona això!-)
en un edifici tan majestuós
i important per al poble balear.



El Palau Reial de l'Almudaina,
situat davant la Seu sobre les antigues muralles,
fou edificat després de la conquesta catalana del segle XIII
modificant l'antic alcàsser musulmà.

Hem disfrutat de entrar-hi
i conèixer les seves estàncies
i la seva història.

Hem fel el recorregut amb una audioguia,
sense auriculars,
que ens parlava en un perfecte castellá.
Curiós.
És part del "patrimonio nacional".





Una quëstió polèmica és la bandera de les Illes Balears. Sempre he sentit dir que el castell que il·lustra les banderes de Mallorca i de les Illes Balears és el Palau de l'Almudaina.

El lingüista Gabriel Bibiloni ens diu a un article que la bandera "va ser inventada per Benet Pons i Fàbregues a començament del segle XX", i que "en cap dels segles anteriors no hi ha el més mínim rastre documental gràfic d'aquesta bandera".

La califica com una mentida, un frau històric.

Aubarca i Es verger

Avui diumenge al matí feia molt bon temps i aquesta família ha agafat la motxilla per a anar d'excursió.
Hem estat en la Serra de Llevant, en Aubarca i Es Verger.
Enorme dia.
A la vista d'aquestes fotos, sobren comentaris.
Aquesta és la Mallorca que ens agradaria deixar als nostres fills... i nets.