The extraterrestrial -ET-

Antares és una estrella que, atenció, és 152.943.023 vegades més gran que la Terra o, el que és el mateix, 700 vegades més gran que el Sol.


Aquesta és la curiositat més relevant que he trobat després de llegir la feineta escolar de l'imatge.


Ens hem aturat a reflexionar damunt la magnitud de tot això?


Brutal.


Segur que hi ha vida fora d'aquí.


Segur.


Torna, Spielberg.

Anem de tapes?

Què gran és prendre una tapa amb una canya o un tassonet de vi!

He sentit dir que l'origen etimològic de la paraula tapa ve de la costum antiga de tapar les copes i tassons de vi en les tavernes amb un tros de pa o amb una rodanxa de pernil, per a impedir que entressin mosques i mosquits, o que es diposités pols en l'interior.

Existeixen diverses versions sobre origen de la tapa:

1.- A l'Edat Mitjana, el Rei Alfons X el Savi, s. XIII, a causa de una malaltia es va veure obligat a prendre vi per prescripció facultativa (bon medicament, no?), i per a evitar els efectes de l'alcohol, menjava entre hores acompanyant a la beguda. Després de restablir-se va disposar que en les fondes de Castella no se servís el vi sense que anés convenientment acompanyat per alguna ració de menjar.

2.- Altra versió diu que el Rei Alfons XIII a una visita a Cadis es va detenir amb tot el seu sèquit a prendre's un vi de jerez en la terrassa d'una fonda. Es va aixecar vent de llevant i al mesonero, intentant evitar que entrés alguna pols o arena de la platja en el got real, se li va ocórrer com a solució posar damunt una rodanxa de pernil. Sembla ser que el recurs del mesonero va ser molt del grat del rei, ja que es va menjar la tapa i va demanar altra similar.

3.- Una versió popular més simple diu que la tradició de les tapes neix de la necessitat que els llauradors poguessin menjar una mica que permetés arribar a l'hora per a mejar del migdia amb forces per a seguir treballant, i que aquesta necessitat es cobria millor si es prenia un breu aliment acompanyat amb la ingesta d'una mica de vi.

4.- Altra llegenda conta que, durant el regnat dels Reis Catòlics, a causa del augment dels incidents causats pels carreters a la sortida de les tavernes a causa de la gran quantitat de cervesa i vi ingerit, es va obligar als taverners a servir la copa de vi o el gerro de cervesa amb una tapa. Aquesta consistia en un plat amb una mica de menjar fred (pernil, formatge, o el que tingués més a mà el taverner).

Partint d'aquestes versions principals de l'aparició del terme tapa, existeixen moltíssimes "versions locals", més o menys semblants. En totes elles es dóna una explicació plausible de la tapa com mesura contra la ebriedad, contra l'entrada d'insectes o partícules en la beguda, o una combinació d'ambdues raons.

Vull una tapa! Son les dotze del migdia! I una canya.

Fittipaldi!

Avui, a Manacor, estava jo creuant un carrer quan ha passat un cotxe esportiu, renouer, a bastant velocitat i un jove li ha cridat "Fitipaaardi!!!", sí, amb "r".

No he pogut controlar les rialles. Jojojojo. M'ha cridat l'atenció, i m'ha recordat a l'inoblidable campió de fórmula 1.



És un cognom diferent, curiós, que al pertànyer a un exitòs corredor de cotxes, s'ha usat molt com apel·latiu per a diferents situacions: si un es deixa unes enormes patilles, poden dir-li Fittipaldi, sí, però el més normal és que t'adjudiquin el nom del flamant campió si ets un temerari del volant o, en un determinat moment, realitzes una maniobra brusquera amb l'automòbil.


Emerson Fittipaldi (Sao Paulo, 1946) és un ex pilot d'automòbils brasiler, campió mundial de Fórmula 1.

Conegut amb l'àlies de Emmo, Fittipaldi va començar a competir a Europa en 1969 en la fórmula Ford, però al següent any ja va començar a pilotar en Fórmula 1 amb Lotus.

En la seva primera temporada completa, en 1971, va acabar sisè del campionat i a l'any següent va guanyar cinc carreres i el campionat del món amb 16 punts d'avantatge damunt el britànic Jackie Stewart.

Des de llavors i durant vint-i-tres anys va mantenir el lloc d'haver estat el pilot més jove a assolir el campionat, fins que el lloc va ser ocupat en 2005 per en Fernando Alonso.

Més tard va abandonar Lotus para fitxar per l'equip McLaren per a aconseguir el seu segon campionat en 1974. Durant la temporada de F1 de 1974, Emerson Fittipaldi i el seu germà Wilson van formar un equip de F1 enterament brasiler.

Va deixar la Fórmula 1 en 1980 per a, participar en la categoria kart i va guanyar la tradicional prova de les 500 milles de Indianápolis.

També ha donat nom a un conegut grup musical espanyol, Fito & Fitipaldis.

Gran, Emerson.

BlackBerry

"Diario de Mallorca". 23 de gener de 2009, pàgina 40.

La notícia principal és el tancament de Guantánamo per part del president Obama, decisió que li honra.

Un petit requadre en el vèrtex inferior dret de la pàgina en qüestió diu "Obama podrà tenir finalment una BlackBerry, però amb un sistema antiespia. El mandatari és un addicte declarat de l'aparell".

Jo tinc una BlackBerry, segurament un model més modest i antiquat que el d'Obama. També sóc un addicte a l'aparell.

Què té d'especial una Blackberry?. Molt senzill, el meu aparell és un telèfon mòbil que no fa fotos, ni vídeos, però té un potent servidor de correu electrònic, capaç d'emmagatzemar 10 comptes de mail.

Reb els correus en el terminal en el mateix moment que a l'ordinador, o fins i tot abans. Ho he comprovat moltes de vegades. Això significa que els comentaris que feis en aquest blog els llegeixo des de la meva BlackBerry en el mateix moment en què els feis.

També si al Facebook algú em convida a ser el seu amic, el meu fidel BlackBerry m'ho diu puntualment. Així no m'estranya gens que Obama vulgui conservar-lo. No oblidem que Facebook el va ajudar notablement en la seva campanya pre-presidencial.

Va seguir els resultats a través de la seva BlackBerry?

Tindrà el seu propi blog personal el president?

El president Obama i jo tenim això en comú. Tenc una sort, no necessit programa antiespia. Ug!

Salut, Barack!

Neurones i alcohol

He llegit que l'abús de l'alcohol pot ser contraproduent per al cervell.


Que cada borratxera, o gatera, destruïx un milió de neurones, que mai no es tornen recuperar.


És un preu molt alt, pareix, el que s'ha de pagar per una nit de copes. Ni més ni manco que un numero de set dígits, 1.000.000 de neurones.


Però afortunadament el cos humà posseïx més de 100.000 milions de neurones.


No obstant això és complicat especificar quina cantitat és -o pot ser- considerada abús de l'alcohol. Això depèn de cada organisme. Hi ha persones que amb unes quantes copes s'engaten, mentre que unes altres poden ingerir-ne moltes sense inmutar-se. És idò aquesta una qüestió de genètica i tolerància.


He llegit també que l'abús de l'alcohol tindrà conseqüències, potser no immediates, però si a mitjan o llarg termini, quan potser ja s'hagin destruït la meitat de neurones que tenim en el cervell.

Tenint en compte les dades anteriors són necesàries 50.000 gateres perque això passi. Això no ho he llegit.

Les neurones no corren massa perill, pareix.

Alerta però amb el fetge. Ug!

Què dolent és xumar!

Quart Creixent

En el post sobre el 7è aniversari del 11S un dels comentaris posava en dubte que l'home hagués arribat a la lluna. M'ho havia plantejat alguna vegada.

Em crida l'atenció la influència que pot exercir la lluna sobre nosaltres, en el creixement del cabell per exemple.

La lluna ens influïx en el nostre estat d'ànim, varia la nostra vitalitat, capacitat intel·lectual, sensibilitat, etc. El seu cicle de 28 dies, que és la durada d'una volta completa al voltant de la terra, afecta amb la vibració específica segons la fase que es troba.

He llegit que un dia abans de la fase de Quart Creixent, o el mateix dia, t’has de tallar els cabells si vols que creixin llargs i de forma ràpida; i en el cas de les dones específicament, es recomana que es tallin només les puntes del cabell. I encara, pels puristes, preferiblement s’ha de fer això a partir des de les 12 del migdia i fins a les 18.00, a causa de l'elevació de la Lluna sobre l'horitzó, ja es registra un increment progressiu de l'atracció lunar.

La part lluminosa de la Lluna durant aquesta fase té la forma d'un cercle partit just a la meitat (semicercle).

Em crec tot això del cabell perquè tota la vida ho he escoltat, però quant al que ve ara sóc totalment escèptic: també he llegit que l’anomenat primer Quart Creixent és un moment d'emprendre projectes i de fer negocis –i que els tractes econòmics donaran fruit en uns deu dies-; que una lluna tan prima és el millor horitzó per a iniciar una relació; que s'assimilen més els aliments que en altres fases, per tant és dolenta època per a començar una dieta; i que és bona època per a començar entrenaments físics, esportius i laborals, estrenar una nova casa o un nou cotxe.

El dia 8 d'agost de 2008 es va iniciar una fase de Quart Creixent. Estava jo immers en les meves vacances i tot rodava vent en popa.
El 7 de setembre, ja aficat del plé en les meves activitats, es va iniciar de nou aquesta fase. Tant influx positiu lunar va haver en la meva vida? No ho puc creure.
Ara començarà novament aquest cicle el dia 7 d'octubre. Li pararé especial atenció. A veure si posem algun projecte en marxa el dia 7 d'octubre. O, almenys, ens tallem els cabells.

PD: Una dona bastant arribada a mí, que va morir, em diguè: "si et talles les ungles en dilluns capvespre, tot t'anirá bé".
Quan hi penso, ho faig... per si acàs.