dilluns, 27 d’octubre del 2008

Pink Floyd





Estimats amics. Aquests són els meus.
Escriviu el que volgueu.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Esperit lliure?

A tots ens agrada rebre l'afecte i l'atenció dels altres.
Ens fa sentir bé.
És tan agradable rebre afecte i reconeixement!

El problema apareix quan es converteix això
en una necessitat prioritària.

Arribats a aquest punt deixem de ser nosaltres mateixos
i ens convertim en el que els altres volen que siguem.

Llavors passa que no ens reconeixem,
canviam el que sigui mentre agradem.

Depèn de qui tinc davant dic una cosa o altra,
em comporto d'una manera o altra.

Tot això ens du a perdre la personalitat pròpia.
El "què diràn" entre en joc.

I aquest comportament ens pot dur:

a ocultar la veritat,
o allò que crec que sabem que no agradarà;

a justificar-nos contínuament;

a no actuar davant les injustícies
per por del rebuig;

a consumir allò que està més de moda
encara que ens senti fatal;

a frustrar-nos quan ens critiquen
i duen la contrària;

a deprimir-nos quan algú ens diu
que no li agrada res de nosaltres;

a comparar-nos amb altres contínuament,
sentint-nos inferiors;

a intentar agradar contínuament als altres.

Esperit lliure.
Vaig llegir fa dos dies aquestes paraules
i m'inspiraren aquest post.

Salut... i llibertat!!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Ciutat vs poble



En una gran ciutat tens,
entre altres circumstàncies:

Major possibilitat de trobar a persones afins
a tu i a les teves aficions.

Oferta molt més quantiosa de botigues
i de productes a preus més econòmics.

Llocs concorreguts pels quals passejar,
restaurants, sales de cinema,...

Normalment ets un perfecte desconegut
per a la gent que trobes en el carrer.

No tens per què preocupar-te de la vida de ningú,
i ningú es preocupa per la teva.

No et sents incòmodament observat,
ni en la necessitat d'haver d'anar dient
"hola", "i "bon dia",
a la gent amb que et creuis.

Visc en un poble, en el meu.
No tinc imperiosa necessitat quotidiana de res d'això.

Un poble té emperons,
però molt, molt d'encant.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Bandera, Almudaina

Un pot ser guiri en la seva terra.
Sí. Aqui és la prova.

El dilluns vàrem entrar en el Palau de l'Almudaina.
La portera o recepcionista ens diguè
"the tickets, please".
Era tan mallorquina com noltros.

Quan viatjam sentim curiositat,
al manco això,
pels edificis històric-monumentals d'allà ón anam.
No era, idò, de rebut conèixer tants llocs
i no haver entrat
(tan sols vaig treure el cap pel pati
en els meus temps de soldat -ug, com sona això!-)
en un edifici tan majestuós
i important per al poble balear.



El Palau Reial de l'Almudaina,
situat davant la Seu sobre les antigues muralles,
fou edificat després de la conquesta catalana del segle XIII
modificant l'antic alcàsser musulmà.

Hem disfrutat de entrar-hi
i conèixer les seves estàncies
i la seva història.

Hem fel el recorregut amb una audioguia,
sense auriculars,
que ens parlava en un perfecte castellá.
Curiós.
És part del "patrimonio nacional".





Una quëstió polèmica és la bandera de les Illes Balears. Sempre he sentit dir que el castell que il·lustra les banderes de Mallorca i de les Illes Balears és el Palau de l'Almudaina.

El lingüista Gabriel Bibiloni ens diu a un article que la bandera "va ser inventada per Benet Pons i Fàbregues a començament del segle XX", i que "en cap dels segles anteriors no hi ha el més mínim rastre documental gràfic d'aquesta bandera".

La califica com una mentida, un frau històric.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Aubarca i Es verger







Avui diumenge al matí feia molt bon temps i aquesta família ha agafat la motxilla per a anar d'excursió.
Hem estat en la Serra de Llevant, en Aubarca i Es Verger.
Enorme dia.
A la vista d'aquestes fotos, sobren comentaris.
Aquesta és la Mallorca que ens agradaria deixar als nostres fills... i nets.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Qüestió d'èpoques

Kramer.

El dia que un publicitari –Dustin Hoffman- aconsegueix el millor contracte de l'agència, la seva dona –Meryl Streep- li comunica que l’abandona, a ell i al seu fill de 7 anys. Comença així una dura etapa en la qual haurà d'exercir de pare solter d'un nin petit que troba a faltar a la seva mare i, al mateix temps, haurà de dedicar tota la seva energia en el treball.
Quan després d'un temps sembla que la relació amb el seu fill va millorant, la mare apareix per a demanar la custòdia del petit.

Aquesta pel•lícula, Kramer contra Kramer, que data de 1979, apareix en la programació televisiva prevista per a avui, no record bé en quin canal.

Quan la vaig veure per primera vegada en una sala cinematogràfica –crec que en la seva estrena- record com em va impactar el drama de la separació física d'una família (el divorci no existia a Espanya). Alguna llàgrima se'm va escapar, fins i tot.

Fa poc vaig tenir ocasió de veure de nou aquest film, ja amb el divorci plenament assentat en el nostre país (avui als 3 mesos de les noces et pots divorciar amb caràcter definitiu), i no em vaig immutar gens ni mica amb aquest film.

Hauré perdut sensibilitat o és qüestió d'èpoques i costums?



Majòrica.

Qüestió semblant, encara que és molt diferent, és el va succeir amb la Companyia Xesc Forteza. Aquesta obra teatral, comèdia, interpretada amb gran mestratge pel propi Xesc, Mary Santpere, Margaluz i Joan Bibiloni, alguns ja morts, va ser reposada també fa poc en televisió.

En una de les escenes Xesc, amb tó graciòs, li diu a la seva esposa (Santpere) “si no te'n vas d'aquí et pegaré una pallissa...” o alguna cosa similar, pero per fer una gràcia, en pla còmic.

Quan va ser interpretada per primera vegada tampoc no em vaig immutar per aquella frase, és més em va fer riure.

Avui, en canvi, amb l'assumpte de violència domèstica de trista moda, la veritat és que sona fatal, i no fa cap rialla. Ni una.

Aqui hem millorat.
Segur.
No?

dijous, 2 d’octubre del 2008

Enqüesta. Quin grup?

Resultats de l'enqüesta "QUIN GRUP?"

The Beatles ....... 12 (48%)
Rolling Stones ..... 6 (24%)
The Doors .......... 9 (36%)
Dire Straits ....... 3 (12%)
Coldplay ........... 8 (32%)
Deep Purple ........ 2 (8%)
U2 ................. 4 (16%)
Los Javaloyas ...... 4 (16%)
Anegats ............ 3 (12%)
Pink Floyd ......... 9 (36%)
Detroit ........... 20 (80%)
Queen .............. 3 (12%)
Radiohead .......... 7 (28%)
Supertramp ......... 1 (4%)

A l'enqüesta d'aquest blog, com podeu veure, hi ha supremacia absoluta de DETROIT (20 vots). Als que no coneixeu aquest grup vos he de dir que està integrat per cans vells, amics del que ara escriu. El fidel sèquit no ha deixat tirat el grup, que ha quedat per damunt que, ni més ni manco, que els històrics e indiscutibles THE BEATLES (12 vots).
Més disputada ha estat la 3ª posició, amb un empat entre PINK FLOYD i THE DOORS (9).
COLDPLAY, amb 8, i RADIOHEAD, 7, mostren les preferències per aquests grups d'actualitat, que han guanyat a tots uns ROLLING STONES, amb 6.
A continuació venen U2 i LOS JAVALOYAS, amb 4.
DIRE STRAITS i QUEEN, amb 3, comparteixen lloc amb ANEGATS, que està a al nivell d'aquests dos històrics.
Finalment, DEEP PURPLE, 2, i SUPERTRAMP, darrer, amb 1 sol vot.