diumenge, 21 de setembre de 2008

Crisi? quina crisi?

El món està en crisi,
no és frase nova per a ningú.
Lamentablement.
Ens hem creat absurdes necessitats de coses materials,
com ara jo mateix aquest ordinador,
que uso per a llegir blogs i escriure en ells.
Treballa l'humanitat, l'anomenat primer món,
per a cobrir absurdes despeses fixes
que a primers de mes afloren en els comptes bancaris.
Necessitats que ens hem creat, sense límit.
Coses que, en absolut, converteixen a un en feliç.
La felicitat, màgica paraula,
te la donen les petites coses, crec,
com estar al costat dels que t'estimen,
prendre un plàcid bany a la mar quieta i neta,
una senzilla excursió per una muntanya,
també –per què no- practicar un esport o,
simplement, tenir vacances, que no és poc.
La gran crisi col·lectiva mundial és una suma
de milions de petites crisis individuals,
conseqüència d'adquisició de bens materials
que –rares vegades- donen a un la felicitat.
El que ara escriu, s'inclou, evidentment,
i per desgràcia, en aquest gran, enorme, col·lectiu.
Tornem idò, si podem, als valors primitius,
i diguem, com va dir Supertramp en 1975,
Crisis? What crisis?

20 comentaris:

Catalina ha dit...

Un 10 per la portada de Pink Floyd.
A un poble de Costa Rica no volien l'electricitat perquè sabien que els convertiria en esclaus. Haurien de començar a pagar factures i això els hi llevaria llibertat. És brutal poder pensar així. Nosaltres per desgràcia estam massa enganxats a el sistema de vida capitalista i no ens ho podem ni imaginar viure sense tots els bens materials dels que disposam :(

joan ha dit...

quina absurda dependència de tot el que és material! Tens raó bua.
compartesc el pensament de que donen felicitat les coses senzilles, no els bens materials que espenyen el medi ambient.
té solució això?

El que mai et vaig dir ha dit...

A mí m'has portat bons records amb aquesta portada.
Recordo que un Nadal va servir de fons del pessebre.
Era un pessebre una mica surrealista- val a dir-ho- però m'has fet somriure al pensar-hi altre cop
:)

Bua ha dit...

Catalina: Agafem mostra des poble de C.Rica (podriem?). Es 10 deu ser per sa portada de Supertramp, no? Pink Floyd estàn més avall, a s'altre post den Wright EPD.

Joan: Crec que tothom hi està d'acord. Fets! Urgents!

Eqmevd: La mare de Deu anava en bikini o què? M'haguès agradat veure aquest pessebre que dius. I el bou i la mula, no devien ser dinosaures? :)

michele ha dit...

bona reflexió per a un dilluns dematí.
jo crec qu es el sistema que mos necesita tan desesperadament, noltros en realitat no el necesitam per sobreviure.
hem de pedalar tots junts i fora descans tota la vida al llarg d'aquesta "road to nowhere"(talking heads)! mentrestant lo bó seria fer com a otis redding (sitting on the dock of de bay) i deixarmos de crisis

El que mai et vaig dir ha dit...

la resta del pessebre estava fet amb figuretes de fang que tenien la nostra foto en comptes de cap.
sui generis.sui generis.

Bua ha dit...

Michele: Avui dematí xerrava amb un polític local des tema circunval·lació, que tant mos preocupa. L'hi deia que quan hagin tret es tràfic des poble (què no és hora ja, betuedell!) haurien de concienciar sa gent d'anar a peu per tot.
M'ha donat sa raó.
Es polítics ho poden conseguir, al manco provar, noltros no.

Eqmevd: Original, i molt. Eres el bon Iesvs Nazarenvs Rex Iudeorvm, segur.

Jaqme ha dit...

Me trob avorrit quan dic que som uns esclaus del sistema.
Però és que és vera.
I de vegades costa tant escapar de la roda!

Avui he fullejat "El miedo a la libertad" de Erich Fromm, i va d'això.
Però fixa't en el seu títol.
Prescindir de les "falses necessitats" és por a la llibertat.

Tanmateix, com a societat, necessitam una crisi cada cert temps.

De la de principis del 90 varen sorgir "Nirvana".

Hauria d'haver estudiat econòmiques.

El que mai et vaig dir ha dit...

no, feia de mula :)
-ja diuen que no hi ha papers petits..-

i tu jaqme series un economista horrible.Cal gent que pensi- encara que sigui una miqueta-

marta ha dit...

Inflació a l'alça i creixement a la baixa, encariment del petroli, augment de l'atur, 1 milió de cases sense vendre, caiguda de l'arribada de turistes estrangers...
Fins als divorcis s'han reduït en part a causa de la crisi.
El tema és seriós, molt seriós. Viure i treballar per a consumir. Treballar per a viure o viure per a treballar. Cadascú que trii el seu estil de vida.

Bua ha dit...

Jaqme: D'avorrit res. No és por a la llibertat el que tenim, penso, estam atrapats dins una xarxa i no interessa als 'grans pescadors' que poguem sortir.

Eqmevd: Sí, d'acord en que en Jaqme no seria bon economista.

Marta: Treballem i punt. És necessari. El tema és gastar els euros, amb què fer-ho, això ens pot esclavitzar.

bimbonocilla ha dit...

Bua, gracies per la visita... i encantada de ser aquí.

La riquesa de les petites coses.. de fet, són els préstecs més fiables i als que es pagues menys interessos!

Laia ha dit...

Les petites coses i els petits plaers, son els que ens donen la felicitat, es converteixen en els grans moments del nostre món. Gràcies per la visita, tornaré per aquí, segur.

carme ha dit...

Gran post! No m'enrecordava de sa foto d'aquest LP, genial!

Jaqme: estic d'acord amb n'Erich Fromm, integrar-nos en la gran massa ens fa sentir segurs. Fer el què sempre hem fet, també. Molts presoners, un cop recuperen la llibertat, volen tornar a la presó.

Bua: pens què és cert què als "grans pescadors" no els hi interessa què sortiguem de la xarxa, però noltros els hi posam fàcil

Bua ha dit...

Bimbonocilla i Laia: benvingudes!
Estic d'acord en que són les petites coses que ens donen la felicitat. Tornau per aquí que sereu ben rebudes.

Carme: Dificultem la tasca als grans pescadors! Problema: com fer-ho?

Xavier ha dit...

Hola, soc en Xavi de Palma, enhorabona pes teu bloc. Crec que vivim a un mon que ens manipula completament, està be donar importancia a les petites coses, als detalls. La societat d'avui en dia ens fa viure amb "orelleres" com els ases i ens converteix amb penitents.
Si voleu escoltar una mica un recull de cançons del meu grup, i olvidarse a través de la musica de la crisis, vos deix aquest enllaç de TV de Mallorca http://www.tvmallorca.net/pages/verclip/5569
Una abraçada a tohom.

moonlight ha dit...

estic d'acord amb tu... la felicitat està en les coses petites que et fan somriure

Bua ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bua ha dit...

Xavi: Com anam, homo? Gràcies per passar per aquí. Torna, que me feràs content.
Gràcies per s'enllàç de LA BUSQUEDA.
Sou molt bons.

Moonlight: Gràcies per passar per aquí. El mateix te dic. Torna! Crec que tots estam d'acord, però ho hauriem de posar en pràctica.

Xavier ha dit...

Aquest comentari arriba una mica tard, ho sent. Si no sabeu de que va la crisis, vos deix aquest enllaç que es molt clarificador (ejem.)
http://www.invertired.com/quimu/videos/25/34