Enqüesta. Quin grup?

Resultats de l'enqüesta "QUIN GRUP?"

The Beatles ....... 12 (48%)
Rolling Stones ..... 6 (24%)
The Doors .......... 9 (36%)
Dire Straits ....... 3 (12%)
Coldplay ........... 8 (32%)
Deep Purple ........ 2 (8%)
U2 ................. 4 (16%)
Los Javaloyas ...... 4 (16%)
Anegats ............ 3 (12%)
Pink Floyd ......... 9 (36%)
Detroit ........... 20 (80%)
Queen .............. 3 (12%)
Radiohead .......... 7 (28%)
Supertramp ......... 1 (4%)

A l'enqüesta d'aquest blog, com podeu veure, hi ha supremacia absoluta de DETROIT (20 vots). Als que no coneixeu aquest grup vos he de dir que està integrat per cans vells, amics del que ara escriu. El fidel sèquit no ha deixat tirat el grup, que ha quedat per damunt que, ni més ni manco, que els històrics e indiscutibles THE BEATLES (12 vots).
Més disputada ha estat la 3ª posició, amb un empat entre PINK FLOYD i THE DOORS (9).
COLDPLAY, amb 8, i RADIOHEAD, 7, mostren les preferències per aquests grups d'actualitat, que han guanyat a tots uns ROLLING STONES, amb 6.
A continuació venen U2 i LOS JAVALOYAS, amb 4.
DIRE STRAITS i QUEEN, amb 3, comparteixen lloc amb ANEGATS, que està a al nivell d'aquests dos històrics.
Finalment, DEEP PURPLE, 2, i SUPERTRAMP, darrer, amb 1 sol vot.

Rick Wright

Avui he fet un post al blog des cans vells i quan l'he vist no he pogut ressistir-me a penjar-lo aquí. Ho faig idò:

Dilluns passat va morir es ca vell Rick Wright, tecladista i membre fundador de Pink Floyd, a nes 65 anys víctima de cancer.

En Wright mai va cridar massa s’atenció a sa banda, en part eclipsat per en Roger Waters i en Dave Gilmour, però com a compositor va fer aportacions importantíssimes en “Dark Side of the Moon” (va ser es compositor de “Great Gig in the Sky” i “Us and Them”) i cançons com “Shine on You Crazy Diamond”.

En Rick va estar fora de sa banda durant un temps, quan gravaven The Wall es va acabar barallant amb en Waters i va amenaçar de cremar qualsevol gravació feta tret que ell hi fòs. A nes final va decidir anar-se però va ser contractat com “músic extern” durant sa gira de s'àlbum.

Durant “The Final Cut” no va participar de cap manera però a 1987, amb un Pink Floyd sense en Roger Waters, va tornar per a col•laborar en “A Momentary Lapse of Reason” (apareix com a músic convidat per problemes legals).

En “The Division Bell” ja va estar 100% reintegrat a sa banda, va ser co-autor de 5 temes i va participar en sa gira mundial.

Fora de Pink Floyd va tenir diversos projectes solistes, es primer en 1978, “Wet Dreams” que ho considerava un total error. En 1984 va fer una banda que es deia Zee, que va tenir un sol disc: “Identity”. En recents anys va participar amb en David Gilmour en una cançó i sa gira des seu últim disc, “On an Island”.

En Richard Wright, a sa foto tot sol, passarà a s’història com s'home que va sobreviure a ses dues morts des grup: sa primera va ser, s’inevitable marxa den Syd Barret, destrossat per una malaltia mental desencadenada per consum de LSD. Barret es va separar de Pink Floyd en 1968 i, encara que va viure fins a juliol de 2006, després des grup va deixar sa música i es va convertir en un ciutadà anònim a nes que, amb una vida estable, li feia poca gràcia que algun fan despistat li recordés sa seva anterior vida d'artista.

Sa segona mort de Pink Floyd va tenir lloc després de s'aparició, en 1979, de The Wall. Durant sa gravació des disc, Wright va ser despedit per en Roger Waters, en aquesta època lider absolut de sa banda. Curiosament, es caràcter flemàtic den Wright el va salvar de sa ruïna: es teclista va continuar com músic de sessió durant sa gravació des disc i sa posterior gira. Com aquesta va ser un desastre econòmic -principalment per culpa de sa megalomanía escènica de Waters, que va arruïnar a sa banda amb una desorbitada producció-, va ser s'únic dels quatre que es va salvar de sa bancarrota.


Personalment, Pink Floyd, ja ho vaig dir a sa meva presentació cavellística, sempre han estat es meus. Em vaig desplaçar a Barcelona devers 1996 per a veure un directasso i mai ho oblidaré. M’han fet disfrutar molt, molt, durant anys. Vagi s'homenatge per en Rick Wright.

Un poc de poble

Tenim a ca nostra una invitació de l'Ajuntament. Haurà de venir molt malament el dissabte perque no vagi a l'Església Nova a escoltar com va nèixer Son Servera. Direm coses per aquí.


El passat mes d'agost vaig ser a dues berbenes en el poble de Sant Llorenç des Cardassar. Vaig tenir la sensació d'estar a ca nostra, ja que en la primera vetllada actuaren els meus amics cans vells Detroit (ex-Karronya), i abans ho havia fet Tomeu Penya, serverí d'adopció durant molts anys i bon amic també, encara que vilafranquer avui a tots els efectes.


I en la segona berbena van actuar els grups Tutu-pa, que tenen -almenys- un serverí, en Joan (ja direu si n'hi ha més), i Anegats, integrats per en Pep, en José Juan i en Jaume (ja ex bateria), companys de futbet d'un servidor -quina sort tenir amics!-.
La veritat és que estic orgullós de la bona música que vaig poder escoltar en el poble veí, on Son Servera va arrassar.
Quin èxit! Disfrutarem els que hi erem. Vaig respirar com poques vegades autèntic ambient cavellístic.

PD: Fent cas a un comentari d'aquest post, gràcies Marta, he de demanar disculpes a Sa Timbalada, estimada banda de percussió, per no parlar del seu èxit a Sant Llorenç. Me perdonareu, timbalers/eres?
Anau a s'enllàc i veureu videos i fotos. Es que, ho torn dir, Son Servera va arrassar!

Primer post, presentació

Avui comença una nova etapa per a mi.

Em vaig aficionar fa uns mesos als blogs. M'agrada visitar-los i fer comentaris sobre els temes que m'interessen, participar en definitiva.

He col·laborat últimament en dos, i encara ho faig: el blog dels CANS VELLS, amb el qual em sent molt identificat, i el blog de Sa Timbalada de Son Servera.

Però he sentit la necessitat de tenir el meu propi blog, que ara arranca amb aquest mini-post de presentació.

La imatge que veieu a la dreta, plena de pau i tranquil·litat, tan necessàries després d'un agost de platja, sopars, berbenes i festes (vacances, en definitiva), està presa en el Port Vell, en la meva Localitat, fa uns dies.

Esper que tú, que ara llegeixes aquest post en puguis llegir molts més i discutir, debatre i rebatre qualsevol tema que s'iniciï en el blog que avui comença la seva vida. Si així ho fas, serà perquè entres a visitar-lo, i això m'honrarà i animarà a seguir.

Una abraçada.
Miquel Bua.