dimarts, 2 de setembre del 2008

La llibertat d’opinió


El blogger Jaqme, gran amic meu -i més encara d'una germana meva-, ahir deia al seu blog que "Spinoza va patir un atemptat per defensar que la llibertat d'expressió era un dret que havia de passar per damunt la religió i el poder establert. Tota la vida (allà pel segle XVII, a Holanda) va defensar la llibertat d'opinió dels individus, i va demanar que el poble havia de triar als seus governants. Gràcies a gent com aquesta, de la qual avui ningú se'n recorda, a Europa tenim llibertat d'expressió i democràcies. Per això a Spinoza se'l va considerar, paraules (d'un bisbe) textuals, "l'home més malvat del segle" i va morir sol i odiat per la majoria."

Davant aquestes manifestacions, he volgut saber qui va ser Spinoza, i per això he entrat a Viquipèdia:

En Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.

L’expulsió de la sinagoga en la seva joventut, que implicà la prohibició a tot jueu de tractar amb ell, i els esforços dels calvinistes per controlar la vida pública als Països Baixos són el rerefons del Tractat que respon assegurant que “la veritable finalitat de l’estat és la llibertat”, especialment la llibertat d’opinió, i que “aquesta llibertat no només es pot concedir sense prejudici de la pietat i la pau de l’estat, sinó que amés, suprimint-la, es suprimeix la pau de l’estat i la pietat”.

La facultat de raonar lliurement és un dret natural, que en Spinoza és una força irrenunciable, i és inútil que un estat s’esforci en suprimir-la: “allò que no pot ser prohibit, és necessari permetre-ho, tot i que de vegades comporti algun dany”.

Seguint a Hobbes, Spinoza creu que la societat es forma per individus que, buscant seguretat, renuncien al dret que tenen a actuar per pròpia decisió, però que en cap moment renuncien al dret a raonar o jutjar. I “la finalitat de l’estat no és pas convertir els éssers racionals en bèsties o autòmats, sinó aconseguir que les seves ments i el seu cossos es desenvolupin amb seguretat”.

Els estats i les religions que busquen constantment controlar les paraules i el raonament dels ciutadans acumulen fracàs rere fracàs perquè tot i impedir que els homes parlin no poden impedir que pensin i com més s’esforcen en treure’ls-hi la llibertat de parlar, més s’esforcen els ciutadans en lo contrari.

La diversitat d’opinions és natural i “com menys llibertat tenen els homes, més allunyats s’està de l’estat natural i amb més violència, per tant, és necessari governar.”

Les manifestacions entre cometes són textuals de la seva obra "El Tractat teològic i polític" ("Tractatus Theologico-Politicus" a l’original) és la segona i última obra publicada en vida per Baruch Spinoza.

Gràcies Spinoza.

PD: Un dels comentaris a aquest post (el 2ón) mos du a un link de notable interés.

10 comentaris:

EQMEVD ha dit...

Ei Bua,
Benvingut al món blogaire!
:)
Només un matís al teu raonament.
Dius: " Gràcies a gent com aquesta, de la qual avui ningú se'n recorda, a Europa tenim llibertat d'expressió i democràcies".
Jo diria que gràcies a això avui Europa creu que es bo tenir llibertat d'expressió i democràcies".
que no és ben bé el mateix, creu-me. -i t'ho diu algú que ha estat processada per dir el que pensava-
ànims i força amb el blog.

Jaqme ha dit...

EQMEVD: Però, a què vares guanyar el judici?

Bua: Al 2006 vaig fer un post d'un escrit seu. Aquí te deix l'enllaç:
http://estrats.blogspot.com/2006/03/per-la-llibertat-tamb-dexpressi.html

Bua ha dit...

EQMEVD: No ho dic jo, ho diu en Jaqme, però hi estic d'acord.
Com diu el propi Jaqme, segur que vares guanyar el judici. Ho volem saber.
Gràcies per venir.

Jaqme: Gran post. L'acabo de llegir. Pobrets, internautes mallorquins. No pot ser. Guanyaren el judici? També ho vull saber, si hi ha possibilitat, és clar.
El link ara mateix el duc aqui.

EQMEVD ha dit...

hum, hum...sí que el vaig guanyar, sí....ets molt "perspicaç" Jaqme :)
Però el cas és que en una societat demòcrata i lliure no hauria d'haver-se produït mai.

marco ha dit...

Welcome to the jungle mr. Bua!
Hauràs d'aguantar sa meva intromissió per aquests paratges, blog de referència a partir d'ara...
tu fes posts sobre música o cine i mos entendrem ;)

salut i llarga vida blogeràcia!

Anònim ha dit...

Per evitar les crítiques... no facis res... ... Gran frase!
Es nostre principal enemic: es jutge intern! A fora, per sort, avui certs judicis es guanyen

Bua ha dit...

EQMEVD: Hi ha una frontera entre el que és calumniòs o injuriòs i la llibertat d'expressió i opinió. La justícia, els jutges en definitiva, davant una denúncia, han de decidir si s'ha creuat o no la línia. Tú no la creuares, afortunadament.

Marco: Com veus, això ha començat, i en part gràcies a tipos com tú, que m'animares a fer-ho. Gràcies.
Aguantar? És un honor tenir-te per aqui. És més, te suplic que entris, ca vellarro. Hi haurà posts damunt cinema i música, i tú lis donaràs sa profunditat necesària amb sos teus comments.

Carme: Sa frase no és meva. Només es final. Gràcies per venir i esper que ho facis sovint, germana.

michele ha dit...

el pensament sempre ha estat jutjat i castigat a tots el sistemes politics del planeta.
crec que sempre oblidam que ets el pensament que mos ha "creat" i que sa llibertat necesita una presó per tenir raó d'existir

Bua ha dit...

Bona reflexió, Michele, i benvingut!
T'esper més vegades ;)

Krahm ha dit...

Sí senyor! Visca Spinoza!

Jo el vaig descobrir enguany... passejant per La Central del Raval vaig veure el seu llibre "Ètica" i vaig recordar que el meu familiar filòsof a vegades en xerrava.

Vaig xerrar de substàncies tota la resta del curs. He de dir que només vaig entendre la substància menys d'un 1%, però me va bastar.

Envant amb el blog!
(Per cert, som en Duró)