dissabte, 6 de setembre de 2008

Nou reines

M'han fet col•laborador del blog de la galeria d'art Ca'n Dinsky & Co., el que representa un honor.

Aquesta gent ha pres la loable iniciativa de organitzar cicles de cinema. El darrer mes d'agost es va desenvolupar el cicle de cinema de bogeria. Vaig veure el film "Elling" i vaig fer els comentaris que podeu veure clicant aqui.

Dijous passat començà el cicle de cinema argentí, que constará de quatre films, i es durá a terme aquest mes de setembre. Vaig veure "NUEVE REINAS". Per estrenar-me com a col•laborador del blog de la galeria d'art Ca'n Dinsky, he redactat el post que a continuació transcric:

""Hola, amics de Ca’n Dinsky.

En agraïment al tracte que m'heu dispensat, oferint-me ser col•laborador d'aquest blog, tractaré d'iniciar un debat damunt l’últim film que hem tingut ocasió de presenciar en Ca’n Dinsky, que ha inaugurat el cicle de cine argentí.

Començaré parlant del director (Bielinsky?). Si s'estrenava amb aquesta pel•lícula, segons tenc entès, extraordinari. Ha tractat el tema amb sutilesa i acert. Ja abans de començar el film, en la galeria d’art, vaig tenir ocasió de comentar a alguns assistents el problema que representa per a mi el llenguatge col•loquial argentí, que s'aguditza més encara en NOU REINES, atès que als protagonistes, dos estafadors de segona fila, els vaig entendre a dures, dures penes.

El film tracta molt bé l'assumpte de la picardia criolla, conseqüència de la delicada situació econòmica que atravessa Argentina. Mostra a la perfecció els enganys maquinats pels protagonistes per a aconseguir fàcilment el que és dels altres.

Arriba a Argentina un empresari gallec (afortunadament, perquè a aquest sí se li entenia tot, en un “perfecte castellà”) i els timadors Juan i Marcos preparen un pla que els ha de convertir en rics: vendre'ls una sèrie falsa de segells, denominada les “nou reines”. Després d'una successió de mentides, enganys i situacions increibles, resulta que l'alumne és qui estafa al mestre (referint-me als dos protagonistes). Aquesta és la sorpresa final. La moralitat del film sembla ser “no et fiis de ningú”.

No vaig entendre bé dues coses malgrat tot el que he dit:
1.- El paper que juga l’al•lota de l'alumne i germana del professor. Que sigui capaç de formar part del pla en contra del seu propi “germà”. És que a aquesta dona no la vaig entendre per res.
2.- La fallida del banc amb tothom allà intentant recuperar els seus estalvis. M'han explicat que el grup estafador que al final jugava a les cartes sabia que el banc estava prop de la fallida i que això formava part de la trama.

M'ha agradat amb matisos. Esper veure millors films en aquest cicle.""

3 comentaris:

carme ha dit...

Molt bona crònica, germà.
Ara que veig aquest post me'n adon que no entenc com no aprofit aquesta iniciativa de Ca'n Dinsky.
Pareix una espècie de Cinema Maldà de Barcelona i jo n'era assidua quan vivia allà.
M'he acostumat a sa vida de poble on en principi no pots gaudir de tot això, però està clar que ara no és així.
He vist Nou Reines i Les Hores i les dues me varen agradar molt, però hagués pogut repetir perfectament, perquè veig que no m'enrecord gaire.
Me sap greu haver-me perdut Elling.
Estaré pendent de noves projeccions.

marco ha dit...

Mister, sa germana és sa principal interessada en maquina aquesta artimanya; es "mestre" li havia fotut s'herència a ella i a nes germà, i al final li tornen ben tornada.
Sa fallida des banc...una crisi financera més a Argentina! Fugida de capitals a les males i resposta tipo Crack de 1929 de sa població. Corralito's Culture.
Salut!

Bua ha dit...

Ara ho llig! s'alumne ja comença a dins aquell supermercat amb tota idea perque es mestre el vegi i li proposi associar-se.
Marco, era lo unic que no em cuadrava.
De vegades no estam en lo que hem d'estar...
Vos ho he dit, em vaig perdre un poc amb sos diàlegs "crioshos".