dijous, 11 de setembre del 2008

Avui fa set anys

Avui fa set anys, havent dinat, estava mirant la televisió.
Unes imatges em van deixar atònit.
Una de les torres bessones de NY tirava fum i foc.
Al cap d'una estona vaig saber que un avió havia impactat contra l'edifici.
Com era possible que un avió impactés contra aquella torre?
Al principi em resistia a imaginar que allò podia ser un atemptat.
El propi feien els comentaristes de televisió.
Va ser quan vaig veure en directe el segon impacte quan ho vaig comprendre.
Però, qué va succeïr? Això pareix que encara no s'ha aclarit.


La pàgina web www.voltaire.org ha publicat un article titulat "les 115 mentides de l'atemptat del 11 de setembre".
Segueix sense haver una versió oficial sobre els atemptats del 11 de setembre de 2001.
L'esmentada pàgina web afirma que no s'ha obert investigació judicial alguna sobre els propis atemptats ni la menor investigació parlamentària; que no hi ha més que una versió governamental recollida en un informe presentat per una comissió presidencial; i que el professor David Ray Griffin, autor d'una obra en la qual estudia aquest informe, va trobar 115 mentides que enumera al enllàç referit.
Entre les hipotètiques mentides de que parla aquesta web, crida l'atenció l'omisió del fet que l'edifici n° 7 del World Trade Center (contra el qual no es va estavellar cap avió i que només va sofrir petits incendis molt localitzats) també es va desplomar, com si d'una explosió controlada es tractés, fet sobre el qual l'Agència Federal per al Maneig de Situacions d'Emergència (FEMA) va confessar que no podia oferir cap explicació.


Altra qüestió que crida l'atenció. Quant a l'atemptat sofert el mateix dia en el Pentàgon, Washington, a pesar que es va dir en el seu moment que havia estat un impacte d'un tercer avió classe boeing, no s'ha trobat mai cap resta d'avió en la zona, segons les fonts citades.
Arran de la publicació del llibre "La Gran Impostura, cap avió es va estavellar en el Pentàgon" per una casa editora parisenca, el seu autor Thierry Meyssan es va convertir en el blanc dels grans mitjans de comunicació del seu país.
Meyssan escriu amb la precisió d'un rellotger. Dates, llocs, dades, noms i documents oficials i tot tipus de fonts són citats. Afegix a més els links d'Internet perquè els lectors ho puguin verificar, molts d'ells d'institucions oficials.
Aquesta animació video (especialment recomanada) realitzada per Derren Williams va ser difosa en el transcurs del mes de juliol 2004 en el lloc web pentagonstrike, basant-se en els principals arguments del llibre «La Gran Impostura». La investigació revela les principals incoherències de la versió oficial de les autoritats nord-americanes respecte a l'atac al Pentàgon, esdevingut el dia 11 de setembre de 2001.
Ens hem de creure tot el que se'ns comunica? Hem de cercar més explicacions a les oficialment ofertes/rebudes? Aquesta és la qüestió.

15 comentaris:

Marc ha dit...

Joder, és impressionant....
Seria tan gran saber exactament què coño va passar...

Lastienditas ha dit...

No, no ens hem de creure tot el que ens comuniquen.Basta veure diferents canals de TV o diaris per contrastar que una mateixa notícia pareix diferent segons com la contin...No existeix objectivitat. És com si haguessim de fer de detectius: investigar, contrastar...;)

michele ha dit...

es un món de miralls deformants.
Cada imatge i cada informació pot ser tot lo contrari de alló que pareix, i ser vertadera nel mateix moment.Un filosof que ni em record ara deia que "si descrivim una situació com real será real a ses seves consecuencies" crec que sigui una cita encertada per comentar aquesta sensació d'incredulitat que em sorpren.

Bua ha dit...

Marc: No ho sabrem, pens. Han passat 7 anys. He descobert tot això aquesta setmana i encara no ho puc creure.

Lastienditas i Michele: Bones reflexions. I què ens hem de creure ara? El que diu en Meyssat i www.voltaire.org o el que hem pensat fins ahir?

Lastienditas ha dit...

No sé...a jo l´anàlisi que fan a Voltaire m´ha agradat massa! I el vídeo convenç a qui no creu en res!Ja està bé que hagi gent que qüestioni i faci posar ses piles.

Anònim ha dit...

Ahir vaig veure un troç d'un documental sobre el tema. Hi parlaven diferents experts amb diferents teories i tots pareixien tenir raó. Sempre hi ha misteris i conspiracions polítiques a Amèrica. Qui va matar en Kennedy?

Jaqme ha dit...

Si la conspiranoia és real, aleshores en Bush és el segon més malvat de la història. Jo vaig veure el documental sencer (del que na Catalina va veure un tros) i els conspiranoics guanyaven. Hi ha massa coses que no quadren.

N'hi ha una altra: Va arribar l'home a trepitjar la lluna?
(La meva padrina va morir convençuda de que no. És més, va fer una frase per a la posteritat mentre es retransmetia l'allunatge: "Us fan creure el que volen".
Vull pensar que després de dir això es va aixecar i se'n va anar a dormir.)

Bua ha dit...

Crec que el tema tractat al manco ens fa pensar. Com és que l'humanitat gira pàgina tan facilment davant tot això?

L'assumpte lluna també mereixeria un post. Tal vegada arribi.
Van desaparèixer les cintes originals de la pel.lícula que il.lustrava l'arribada a la lluna. Sospitòs.
Quant a les fotos, s'han posat milions de vegades en dubte. Nivell de detall quasiperfecte, banderes que es movien sense vent, ombres inexplicables, etc.
La ja ex URSS avançava massa aviat en la qüestió espacial...

EQMEVD ha dit...

La veritat no existeix.
Mentida.
Existeix, però no està al nostre abast, i per ser franca, i hi fos tampoc no sabriem què fer-ne de tanta sinceritat junta.
Els mitjans menteixen.
Tots, sense excepció.
Tot el que depén de les persones és susceptible de ser falsejat. Que no veieu House????
No podem saber què és cert, però tenim l'obligació de qüestionar-nos el que ens envolta. Esperit crític, en diuen.
Pensar, per nosaltres mateixos.
o és mentida, o és lupus.

Bua ha dit...

Què trist és tot això que dius, eqmevd.
Què trist i quan cert és.
La teva darrera paraula (llop), l'he d'agafar com a malaltís, pens. Bona reflexió, sí.

Jaqme ha dit...

Iavonets?

Anònim ha dit...

Això! avonets?

Tornant al tema torres bessones. Jo també ho vaig veure en directe (era festa a Barna, on vivia) i me va impresionar molt.
Però encara me va impresionar més quan varem anar a NY i varem veure aquell buit! I quan aquell taxista ens va explicar que durant uns dies tot Manhatan feia olor a mort.
Recordau els que hi ereu què amables eren aquella gent? No es mereixen això. Ningú s'ho mereix.

Bua ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bua ha dit...

Avonereu!
Aquest blog du ni més ni manco que nou posts en 15 dies d'existència.
:P
I me demanau "avonets"?
Soc aquí, evidentment.

Vaig tenir sa sort, Carme, de conèixer amb tú i reste de la família NY i la trista 'zona cero'. Ningú s'ho mereix, tens raó.

Jaqme ha dit...

Ja, però fa cinc dies que no n'escrius cap! Saps que ens tenies de malavesats!