Dhraa, great memories

Un amic meu, que té d'àlies "Es Feroç", un crack resident a Barcelona, en qüestió d'un parell de dies ha pujat unes fotos tremendes al facebook, com una autèntica locomotora.

Entre la multitud de relíquies que ens ha deixat a aquells que compartirem amb ell moltes estones d'oci, m'han cridat l'atenció les targetes VIP que apareixen en les fotos.

Aquest format de tarjeta de crèdit puc assegurar que a l'època era totalment novedós i únic, allà en 1987 ò 88.

Aquest, més vell -tant per l'ús com per el temps que ha passat- és el VIP del primer any d'existència de la macro-disco. Jo els vaig tenir tots dos, evidentment.

Aquest és l'autèntic pòster d'inauguració de Dhraa, que -com no diu de quin any és- ha estat utilitzat recentment per donar a entendre una nova apertura del local vint anys desprès. El devem a Julio Pérez, amic de facebook, que l'ha penjat a allà també.

"Drhaa" va ser una macro-disco de les dècades dels 80 i 90, "open air disco" resaven els seus anuncis, de la que tots els que hi anarem guardam gratíssims records.

Una torre amb escala en espiral, una piràmide, una enorme piscina de disseny, barres de bar per tot arreu, un llamp làsser que es divisava de qualsevol banda i uns aparells de só i luminotècnia que no corresponien a aquella època, sens dubte.

Els periòdics com "Ultima Hora" o "Diario de Mallorca" anunciaven la sala com "les ruïnes de l'any 3000", record.

Vam tenir ocasió de gaudir de directes de grups com Kid Creole and The Coconuts, Immaculate Fools (dues vegades), Nacha Pop, o el mateix Miguel Bosé, l'art del qual m'agrada des que el vaig veure i escoltar allà en directe.

El local tancava el dematí amb un bon sol, i havien de treure fora molta gent, que ningú ho dubti.

Els problemes a Dhraa van arribar amb els controls de alcoholemia. Estava situat en la carretera i no hi havia transport públic eficaç o, si l'havia, no existia consciència d'usar-lo en l'època. Això i les elevades despeses que suposava obrir si no hi havia suficient clientela van dur al seu tancament, tret que existeixi altra opinió més fiable.

S'ha xerrat moltes de vegades de reobrir, sobre tot darrerament al blog més visitat del llevant mallorquí, però...

Un 10 per Dhraa... i per Es Feroç (que té encara els dos VIP que mostren les fotos) i en Julio Pérez, amic de facebook, qui ha guardat les tres relíquies mostrades més avall.

BlackBerry

"Diario de Mallorca". 23 de gener de 2009, pàgina 40.

La notícia principal és el tancament de Guantánamo per part del president Obama, decisió que li honra.

Un petit requadre en el vèrtex inferior dret de la pàgina en qüestió diu "Obama podrà tenir finalment una BlackBerry, però amb un sistema antiespia. El mandatari és un addicte declarat de l'aparell".

Jo tinc una BlackBerry, segurament un model més modest i antiquat que el d'Obama. També sóc un addicte a l'aparell.

Què té d'especial una Blackberry?. Molt senzill, el meu aparell és un telèfon mòbil que no fa fotos, ni vídeos, però té un potent servidor de correu electrònic, capaç d'emmagatzemar 10 comptes de mail.

Reb els correus en el terminal en el mateix moment que a l'ordinador, o fins i tot abans. Ho he comprovat moltes de vegades. Això significa que els comentaris que feis en aquest blog els llegeixo des de la meva BlackBerry en el mateix moment en què els feis.

També si al Facebook algú em convida a ser el seu amic, el meu fidel BlackBerry m'ho diu puntualment. Així no m'estranya gens que Obama vulgui conservar-lo. No oblidem que Facebook el va ajudar notablement en la seva campanya pre-presidencial.

Va seguir els resultats a través de la seva BlackBerry?

Tindrà el seu propi blog personal el president?

El president Obama i jo tenim això en comú. Tenc una sort, no necessit programa antiespia. Ug!

Salut, Barack!

Feinetes bloggeres

La bloggera Alas m'ha convidat a fer una espècie de test.

No sé si volies, Alas, que el publicàs com a comment al teu blog.

Crec que t'estimaves més un post com aquest.

És impossible dir la veritat absoluta a aquest exercici.

Intentaré dir coses que al manco em senti realment. Ufff.



Començaré idò.


A) Compartir tres coses que mai he fet però que m'agradaria fer:

1 . M'agradaria tocar bé un instrument musical (guitarra o bateria) i, això va lligat (però és impossible), cantar encara millor.
2 . Saber idiomes com anglès (perfecte), japonès i xinès.
3 . Viatjar durant tres mesos seguits, sense cap preocupació ni rés a fer, amb la meva família per tot el món.


B) Tres coses que mai hagi fet ni faria:

1 . Un striptease a un local públic plé de gent, jeje.
2 . Tirar-me d'un avió en paracaídas. Ni rés similar, clar.
3 . Provar drogues. Un poc d'alcohol no pot fer gaire mal.


Ara duré aquest post a un blog del que som part, a mem si la gent s'anima.

Herois del comic

Un dels grans reptes de la humanitat és volar, des de sempre.
Tota classe de artilugis han estat inventats per a aconseguir-lo.



Superman no necessita aparells per a fer-lo.
És el meu super-heroi preferit.Des de sempre.
A excepció de quan treballa en el Daily nosequè,
engominat, amb americana fosca i ulleres de montura antiquada.
Aquest que nom Clark Kent no mola.
M'agrada el que vola i té una forçada.

La resta de herois Marvel no em criden l'atenció.
Bé, un poc Spiderman i Batman.
Ah! I en Hulk també m'interessa especialment.
Tal vegada per allò de les superproduccions cinematogràfiques.

No vull oblidar-me de Mr. Increïble i la seva família, aquests de la factoria Disney.










I els dolents classics, què?
Són tan espectaculars, o més, que els bons.
Em quedo amb el Jòker, villà enemic de Batman,
i el espectacular Dr. Octopus.


Què grans els super-herois.

Don Vito

Segur que tots els que llegiu això heu vist la trilogia "EL PADRÍ" (o "EL PADRINO"), que en mallorquí de llevant seria "ES JOVE".


Tant em va agradar l'interpretació de'n De Niro, de'n Pacino i de'n Brando, entre altres, que quan va nèixer aquest canet que veis a les fotografies l'hi vaig posar el nom de Vito Corleone.


Un ca de bestiar que va nèixer l'any 1999 i que aviat va pesar els 45 kg. de generositat, bonda i un sense fi de virtuts que he vist a dins ca nostra fins avui a mig dia.


Quan he arribat a ca nostra per dinar, la meva família m'esperava a l'entrada per donar-me la notícia que m'ha tombat el dia. "En Vito és mort".


Ara he acabat amb tot el que havia de fer perque ja no hi hagi a ca nostra rés més que el maravellós record que guardarem tots d'aquest enorme i bondadós animal.

Descansa en pau, Vito.

Neurones i alcohol

He llegit que l'abús de l'alcohol pot ser contraproduent per al cervell.


Que cada borratxera, o gatera, destruïx un milió de neurones, que mai no es tornen recuperar.


És un preu molt alt, pareix, el que s'ha de pagar per una nit de copes. Ni més ni manco que un numero de set dígits, 1.000.000 de neurones.


Però afortunadament el cos humà posseïx més de 100.000 milions de neurones.


No obstant això és complicat especificar quina cantitat és -o pot ser- considerada abús de l'alcohol. Això depèn de cada organisme. Hi ha persones que amb unes quantes copes s'engaten, mentre que unes altres poden ingerir-ne moltes sense inmutar-se. És idò aquesta una qüestió de genètica i tolerància.


He llegit també que l'abús de l'alcohol tindrà conseqüències, potser no immediates, però si a mitjan o llarg termini, quan potser ja s'hagin destruït la meitat de neurones que tenim en el cervell.

Tenint en compte les dades anteriors són necesàries 50.000 gateres perque això passi. Això no ho he llegit.

Les neurones no corren massa perill, pareix.

Alerta però amb el fetge. Ug!

Què dolent és xumar!

Festes Nadalenques

Contradicció important en les Festes de Nadal.

La gent ja no va, des de fa anys, a escoltar missa els diumenges, i no parlem ja dels dies feiners.

De fet, la ciutadania acudeix a l'església, en el més alt dels percentatges, per a donar el condol a una família després d'una mort. Podríem dir que -en exclusiva- és l'únic moviment cap a aquests edificis.

Ni les noces es celebren ja catòlicament.

Vaig llegir una recent notícia sobre el Seminari balear: gran preocupació a causa del escàs nombre d'alumnes (possiblement menor de deu actualment).

En les Festes de Nadal arriba Papà Noel, els Reis Mags, i se celebra molt intensament la Nit Bona i la Nit de cap d'any.

Cercam dates per a divertir-nos i fer-nos regals.

Menjar molt, mooolt i, sobre tot, beure!

Però... què celebrem exactament en aquestes Festes?

Almenys no feim feina...

Feliç 2009!