divendres, 9 de gener de 2009

Don Vito

Segur que tots els que llegiu això heu vist la trilogia "EL PADRÍ" (o "EL PADRINO"), que en mallorquí de llevant seria "ES JOVE".


Tant em va agradar l'interpretació de'n De Niro, de'n Pacino i de'n Brando, entre altres, que quan va nèixer aquest canet que veis a les fotografies l'hi vaig posar el nom de Vito Corleone.


Un ca de bestiar que va nèixer l'any 1999 i que aviat va pesar els 45 kg. de generositat, bonda i un sense fi de virtuts que he vist a dins ca nostra fins avui a mig dia.


Quan he arribat a ca nostra per dinar, la meva família m'esperava a l'entrada per donar-me la notícia que m'ha tombat el dia. "En Vito és mort".


Ara he acabat amb tot el que havia de fer perque ja no hi hagi a ca nostra rés més que el maravellós record que guardarem tots d'aquest enorme i bondadós animal.

Descansa en pau, Vito.

16 comentaris:

Lastienditas ha dit...

Ohhhh!Què ha passat?
Em sap greu Bua.
(Silenci)

alas ha dit...

em sap molt greu Bua...
segur que ha tengut una vida molt feliç al vostre costat...
sempre he tingut animals, i sempre han format (i formaran) part de la familia,
un beso

carme ha dit...

Aiii! Quin disgust! Tot i que no el veia quasi mai, jo també li tenia afecte a aquest ca.
Me sap greu

Jaqme ha dit...

Ostres Bua! Me sap molt de greu. Me'n record que vaig venir a veure la camada de quissons al teu lloc de feina quan varen nàixer, i me'n record que me va agradar molt el nom que li posares.
Me fa molta pena quan un animal domèstic ens deixa. De vegades pens que són el paradigma de l'amistat incondicional.
Ànims!

Catalina ha dit...

Quina llàstima! Vaja fotos guapes que has posat. Era una passada aquest canet. M'ha sabut molt de greu.

òscar ha dit...

sols els que tenen, o han tingut, animals per casa saben el molt que se'ls pot enyorar quan ja no hi són.
entenc la tristor i l'esborrar totes les emprentes que no siguin el record de la seva companyia.

Bua ha dit...

Gràcies a tots.
Efectivament, dos dies després hi ha un gran buit a ca nostra.
Quan arribava el meu cotxe botava d'alegria.
Quan passava gent lladrava i sempre ens avisava (vivim a fora vila).
Ara hi ha un silenci sepulcral.
Falta Don Vito Corleone.

El que mai et vaig dir ha dit...

Avui farem uns espaguetti i ensumarem- encara que sigui de lluny- una copa de Chianti a la seva memòria.

Laia ha dit...

Em sap greu la pèrdua del vostre Vito! És que es fan estimar tant i tant. Formen part per sempre de la nostra vida. Ànims!!!!

bimbonocilla ha dit...

Osti, em sap molt de greu.
Son part de nosaltres... hi ha gent q no ho enten.

Guau guau, diu la meva.

El que mai et vaig dir ha dit...

van ser macarons en comptes d'espaguetti, però a en Vito li haguessin agradat igual, estic segura
:)

_MeiA_ ha dit...

uffff.. és molt dur! jo vaig tenir una gosseta, me la van comprar quant tenia 5 anyets, i es morir quan jo en tenia 18, va passar 13 anys amb mi. M'ho vaig passar realment malament. No superava el seu buit que havia deixat. Tota la meva familia la vam plorar molt.
Després, 5 anys més tard, ens vam veure preparats per comprar-ne 2 més. I han tornat l'alegria a casa. Ara ja tenen 2 anyets.
És impensable l'amor que et donen, es poden considerar un més de la família.

T'entenc perfectament el què estas passant ara mateix. Però pensa que hi ha molts gossets que necessiten un amo, una casa i molt de carinyo.

Un petonet i endavant!

Bua ha dit...

Eqmevd: Maccheroni sono tipici della cucina italiana. Si tratta di uno dei cibi tipici della famiglia. Grazie ad annusare il vino Chianti per la memoria di Don Vito.

Laia, Bimbo i Meia: Un ca, o gos, és un amic incondicional. Més que qualsevol humà. Ara penso que l'hi hauria d'haver fet més cas, haver estat més amb ell. Compensar millor tota la mostra d'afecte que sempre em va donar.

Jaume Juan ha dit...

...és un fet molt trist perdre un animal de companyia. A casa han estat varis els q ens han deixat al llarg dels anys, i al principi deixen un buit molt silenciós, q normalment omplim amb seqüències d'imatges agradables i així honram les mostres d'afecte q ells ens obsequiaven.

Força Miquel Bua, en Vito degué ser un gran cà.

MARIA AMPARO ha dit...

M'ha emocionat sa sentida despedida den VITO que li has dedicat.Era tan petit quan el vaig coneixer.....cabia damunt ses mans.Encara que cresques tant el recordaré amb aquesta tendre imatge de canet petit.Me sap molt de greu

Bua ha dit...

Gràcies mumare. Sé que t'ha sabut greu. Una aferrada.