dijous, 17 de desembre del 2009

Orgull de potencial esportiu



A un mapa mundi som poqueta cosa, quant a superfície dic.
Esportivament, enormes!
Fa ganes de presumir.
Gran moment.


dimecres, 9 de desembre del 2009

Sense fum


M'emprenya molt anar a beure una cervesa i en tornar a casa haver d'extendre la roba que duia a l'aire lliure.

Això no és res. El problema són els pulmons.

A Espanya tot ho feim a mitges. La llei antitabac no ha fet que als locals publics deixi d'haver-hi fum. I això de crear espais per fumadors i per no fumadors dins el mateix local és un doi.

Crec que no hi ha d'haver pol·lèmica: la llibertat de fumar, sí, però la salut dels que t'envolten... què!? La llibertat no existeix si no respectes la del reste de la gent.

També he fumat dins un bar. No hi havia la consciència social que hi ha avui.

No és just que els fumadors passius pateixin enfermetats per la no acció del govern, en minúscula.

Aquest post ha estat objecte d'un gran debat a www.cansvells.com. Entra-hi.

divendres, 4 de desembre del 2009

El Mallorqueta no s'ho mereix!




El cap de setmana un està pendent d'ells.

Ens donen satisfaccions, també ens fan emprenyar.

En definitiva, ens entretenen, i molt.

Fan gran el Club.






-----------------------------------------------------------------------------------
SEPARACIÓ












Aquesta gent interessa poc, més aviat gens, a l'aficionat.

Haurien de passar sense pena ni glòria tots ells.

Cap hauria de ser protagonista mai.

Els que interessen són els altres, els de dins el camp, vestits de vermell.

Com pot ser que a un Club com el nostre, situat a posicions classificatòries d'excel·lència, es parli més d'aquestes persones que dels propis jugadors, o el míster, que són els que aconsegueixen els resultats?

No estic content amb el meu Club. I va 6è a la lliga (el filial, líder a 2ª B). Però a l'Illa, quan es parla del RCD Mallorca, el Mallorqueta, es parla de tot tipus d'escàndols, de tot menys de futbol.

Qùe hem de fer, directius?

dimecres, 2 de setembre del 2009

Gràcies, agost


Es fa difícil començar altre vegada
després d'unes meravelloses vacances.

Un desconnecta d'absolutament tot:
el mòbil, Internet, la premsa, la televisió.

Només interessa descansar la ment, fer exercici,
estar amb els teus i gaudir al màxim.

Es xerra des de fa anys
d'una síndrome post-vacacional.
No sé el que és això.
El que sí sé és que hauria desitjat un altre agost,
i tal vegada un altre més després.

Deixant de costat l'impossible,
aquí va el video.
Sobren ara les paraules.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Ón has anat, Mallorca?



La Mallorca que vaig conèixer s'esfuma.


Temps en que deixaves el Vespino obert
en mig de la plaça del poble,
deixaves la casa sense tencar amb clau,
anaves de marxa amb auto-stop
i els cotxes pareixia que se barallaven per dur-te.


En definitiva, no passava rés mai.






Avui és diferent.


No importa xerrar de la gran ona de delinqüència que es pateix,
no només a les Illes, evidentment.


Però, vius a l'avís de fa uns dies:
ha arribat el terrorisme.


A ón ets, Mallorca?





Iavoneres.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Arrassam a França

És normal que els francesos no ens puguin veure gaire.
Anem a fer un senzill repàs a les vint darreres edicions de les dues proves esportives més importants que organitzen.



LE TOUR


Campions espanyols


1988 Perico Delgado
1991 Miguel Indurain
1992 Miguel Indurain
1993 Miguel Indurain
1994 Miguel Indurain
1995 Miguel Indurain
2006 Oscar Pereiro
2007 Alberto Contador
2008 Carlos Sastre
2009 Alberto Contador




ROLAND GARROS


Campions espanyols


1993 Sergi Bruguera
1994 Sergi Bruguera
1998 Carlos Moyà
2002 Albert Costa
2003 Juan Carlos Ferrero
2005 Rafa Nadal
2006 Rafa Nadal
2007 Rafa Nadal
2008 Rafa Nadal



Els darrers 20 anys hem guanyat 10 Tours i 9 Roland Garros. Total 19. Espectacular!
Quants n'han guanyat ells? Zero 'patatero'. I dins ca seva. Iavonereeeeu!?

dijous, 16 de juliol del 2009

Hotel "Corona de Aragón"

El passat 12 de juliol va ser el 30 aniversari d'un incendi, provocat per un atemptat, al Hotel "Corona de Aragón", de Saragossa. Moriren prop de 80 persones a la tragèdia.

Aquel vespre tenien habitació reservada a l'Hotel dos joves i il·lusionats jugadors de l'Alavés, Badiola i Valdano, que acabaven de fitxar pel Real Saragossa. En realitat, en Jorge Valdano havia de passar aquell vespre a l'hotel, però un problema amb la directiva de l'Alavés va retardar el seu viatge fins al matí següent.

El seu company Badiola -també fitxat pel Saragossa- va dormir aquell vespre allà i mai més va jugar un partit oficial, i encara avui arrastra las seqüel·les d'aquell horror.

En Valdano, en canvi, va fitxar pel Real Madrid i fou, anys després, campió del món amb l'Argentina de Maradona.

He escoltat avui una entrevista a Jorge Valdano avui per la ràdio, i anava damunt aquest tema. Comentava en Jorge que va ajudar, després del sinistre, el que va poder a Badiola, qui va viure a ca'n Valdano una temporada, sempre amb l'esperança de recuperar, primer la persona, i després el futbolista, pero lo segón no va poder ser.

Deia Valdano, que quan vius un sinistre d'espectador proper, com va passar a Saragossa, t'afecta, i molt, però se supera més prest o més tard, en canvi quan el vius en primera persona -com fa poc (va caure un helicòpter amb ell dins)- és molt diferent i te fa valorar més el present i les coses senzilles.