divendres, 4 de desembre de 2009

El Mallorqueta no s'ho mereix!




El cap de setmana un està pendent d'ells.

Ens donen satisfaccions, també ens fan emprenyar.

En definitiva, ens entretenen, i molt.

Fan gran el Club.






-----------------------------------------------------------------------------------
SEPARACIÓ












Aquesta gent interessa poc, més aviat gens, a l'aficionat.

Haurien de passar sense pena ni glòria tots ells.

Cap hauria de ser protagonista mai.

Els que interessen són els altres, els de dins el camp, vestits de vermell.

Com pot ser que a un Club com el nostre, situat a posicions classificatòries d'excel·lència, es parli més d'aquestes persones que dels propis jugadors, o el míster, que són els que aconsegueixen els resultats?

No estic content amb el meu Club. I va 6è a la lliga (el filial, líder a 2ª B). Però a l'Illa, quan es parla del RCD Mallorca, el Mallorqueta, es parla de tot tipus d'escàndols, de tot menys de futbol.

Qùe hem de fer, directius?

4 comentaris:

òscar ha dit...

Són el mal lleig de la majoria d'equips. Elements que busquen un trampolí ón molta gent hi busquem passió i il.lussió.

Marc ha dit...

Ara pareix que sa cosa comença a funcionar, no?

tof ha dit...

mentres els segidors del mallorca continueu dient "mallorqueta" passaràn aquestes coses.

Bua ha dit...

Òscar, fa temps que he deixat de tenir passió pel futbol. És un mercat. Això no lleva que m'agradi, i molt.

Marc, està hipotecat de per vida podriem dir. Gasta moltíssim més de lo que ingressa. Esportivament, un 10, ara. I amb en Mateu a ses riendes s'ha guanyat credibilitat. Però numeros comanden. S'han de rebaixar fitxes i jugar amb canterans.

Tof, "El Mallorqueta" és un apel·latiu carinyòs, com "El Barça". A més, és un equip modest, petit, és el Mallorqueta!
Es problema és que sa majoria de seguidors som mallorquins, amb tot lo que això representa... bó i dolent