La Mallorca que vaig conèixer s'esfuma.
Temps en que deixaves el Vespino obert
en mig de la plaça del poble,
deixaves la casa sense tencar amb clau,
anaves de marxa amb auto-stop
i els cotxes pareixia que se barallaven per dur-te.
En definitiva, no passava rés mai.
Avui és diferent.
No importa xerrar de la gran ona de delinqüència que es pateix,
no només a les Illes, evidentment.
Però, vius a l'avís de fa uns dies:
ha arribat el terrorisme.
A ón ets, Mallorca?
Iavoneres.
Entrades
4 comentaris:
No te queixis Bua, que sense criminals no hi haurà abogats criminalistes!
Si, tothom ha de viure, però es terrorisme no importava.
Sí, Jo tampoc vaig tancar mai es vespino. Quin canvi!
Avui na Catalina i jo hem passat per davant ca en Pedro Jota i hi havia sa guàrdia civil a sa seva porta. Però noltros hem nedat ben aprop d'allà a un lloc impresionant de guapo totes soles en ple mes d'agost.
Encara te coses ben xules Mallorca. A gaudir-ne mentres duri!
Vaja, i es cotxes oberts amb ses claus posades. Sa veritat és que fa llàstima perdre qualitat de vida, però na Carme té raó, hi ha llocs que són un luxe. Esperem que duri!
Publica un comentari a l'entrada