dijous, 2 de juliol de 2009

Segrest

Patir un segrest durant anys
ha de ser terrible.


Menges el que et donen,
orines on et diuen,
no tens més informació
que la que ells volen,...


Penses dia rera l'altre
sempre en el mateix,
en quan seràs alliberat
o per ventura quan et mataran.


Quan acaba tot
sembla un mal somni,
però resulta que t'has perdut
un temps preciós de la teva vida,
un temps que no tornarà,
en el qual haguessis pogut fer
i no has fet absolutament rés.


Això no només et dóna
una sensació de buit,
et marca per a la resta de la teva vida.



Ingrid Betancourt Pulecio (n. Bogotá, 25 de desembre de 1961) és una política colombiana que també posseïx nacionalitat francesa. El 23 de febrer de 2002 va ser segrestada al costat del seu acompanyant i assessora Clara Rojas.
El seu segrest, que va tenir una durada de sis anys, quatre mesos i nou dies, va mantenir en suspens a Colòmbia, així com a França i altres països.
Durant la seva captivitat va sofrir els rigors de la seva reclusió en zones selváticas de Colòmbia, juntament amb diversos companys en la seva presó.
El seu cas va guanyar creixents sentiments de solidaritat.
La seva situació va donar una dramàtica bolcada el 2 de juliol de 2008, quan membres de les Forces Armades van realitzar una operació d'intel·ligència militar que va tenir com resultat el seu alliberament juntament amb tres contractistes nord-americans i onze membres de l'Exèrcit Nacional, que havien romàs segrestats alguns per més de deu anys.
El seu alliberament per mitjà de la cridada Operació Escac va constituir un gran triomf polític per al govern d'Álvaro Uribe.

2 comentaris:

Lastienditas ha dit...

Hi vaig pensar molt amb aquesta dona quan la varen alliberar les FARC. També pens amb la gentada que tenen segrestada encara.
Una pena.

Bua ha dit...

Ahir era el primer aniversari de la seva lliberació. Bona notícia. És un post commemoratiu.