Morrison Hotel és un maravellós àlbum llançat en 1970 per The Doors, el cinquè d'estudi de la seva carrera.Després que el seu anterior treball The Soft Parade, no fos molt bé rebut pel públic, la banda decideix regressar a un estil marcadament Blues.
Així, les lletres es fan més desenfadades, encara que el geni intel·lectual de Morrison segueix fent que resultin complexes.
És un àlbum de marcat caràcter conceptual amb les dues cares del disc clarament diferenciades:
La cara A, (anomenada Hard Rock Cafe), que conté des de Roadhouse Blues fins a Ship Of Fools, i la cara B (Morrison Hotel) des de Land Ho! fins a Maggie M'Gill.
James Douglas Morrison (nascut el 8 de desembre del 1943, i mort el 3 de juliol del 1971) va ser un cantant, escriptor i poeta nord-americà nascut a Melbourne, Florida.Vocalista i membre principal del grup The Doors.
Sex-symbol provocador, amb un comportament voluntàriament excessiu, veritable ídol de la música rock.
Però també intel·lectual compromès del moviment de la cançó protesta, en particular contra la Guerra del Vietnam.
Tenguè una reputació de poeta maleït, que la seva mort prematura, a París, en circumstàncies no massa esclarides, transformà en llegenda.
Gran herència, Jim.
Gràcies!
Entrades
13 comentaris:
Bua, jo he estat dins el Morrison Hotel i allà vaig conèixer a na Catalina!
Idò sí.
T'ho jur!
Jaqme, jurar en fals és pecat!
No me toquis els cullons.
Mític Hotel, mític album, mític Jim.
És un gran disco, clar que sí, però per jo no és ni tan mític ni tan bo com ho son el primer ("The Doors") i el darrer ("L.A Woman"). Amb aquests dos es pot observar clarament la gran evolució del so, de les lletres i del mateix Morrison (hem de tenir en compte que només varen tenir temps de publicar 6 LP's, xifra relativament curta).
De totes formes, si alguna cosa bona té el fet d'haver estat un grup fugaç, és, en primer lloc, que pots assaborir tota la seva discografia fàcilment (no com passaria amb els rolling stones, per exemple, que han publicat 26 discos...) i, en segon lloc, que no varen tenir temps de desviar-se massa del concepte inicial (imagina que arriben als 80's i comencen a ficar sintetitzadors i altres mogudes electròniques des moment).
The Doors inmortals!
Passa't pel meu blog a recollir una coseta, quan puguis.
Un petó
Que grans!!
Si encara fos viu...
patiria pels drets d'autor.
Aix...
Mítics doors.
Per feines.
Jaqme. Volem més dades i anècdotes del MORRISON HOTEL. No ens pots deixar així.
Marco. No hi ha cap album de The Doors que tengui desperdici, està clar. No he penjat aquest perque sigui el millor, però el nom i la portada tenen un ganxo especial.
Meia. Ja he passat i 'agraeixo molt el premi. T'agraden The Doors?
AniD. Enormes!
Eqmevd. Pura poesia duita a ritme sicodèlic a una època en que només ho podien fer els grans genis com en Jim.
Reconec que estic peix de música.
Coneix només els clàssics de The Doors.
Conocí este album por M. :) Fue el primero que escuché de The Doors. Desde entonces no he parado de escucharlos, da igual la época del año o el estado de ánimo. Siempre están ahí.
Y no puedo estar más de acuerdo con el final del post: "Gràcies!" xD
Bua: No jur en pecat i no és cap mentida. Demana-li i veuràs! I anècdotes del Morrison n'hi ha tantes!!! Va ser el primer bar de la meva vida! :)
Marco: Tots són gusts. El "millor" àlbum dels Doors varia segons l'estat d'ànim, l'hora o l'època de l'any.
Lastienditas: Els clàssics ja és important conèixer-los. Però no tenen desperdici. Escolta-los. Doors forever!
Hematie: Pots agraïr a M. que t'hagi mostrat aquest camí musical. No ho dubtis.
Jaqme: Vull anècdotes. Totes.
Tots: Estic per devallar, amb sa mula, THE DOORS, film protagonitzat per, entre altres, en Val Kilmer en el paperasso estelar de Jim. Important, home cinema hi ha de ser.
Banda sonora descomunaaaaaal.
S'antic "acuario" de Cala Millor va passar a ser es "Morrison Hotel". Allà fa mooolts d'anys me varen presentar en Jaqme, tots dos fans de's Doors.
Molts d'anys després varem regalar a M (el que anomena hematie)la discografia de the Doors que teníem per duplicat.
Aquí tens dues anècdotes.
Ostras, que guay!!! No sabía cómo os habías conocido y me ha hecho gracia la conexión de las dos anécdotas xD
Publica un comentari a l'entrada