dimarts, 3 de febrer del 2009

Dhraa, great memories

Un amic meu, que té d'àlies "Es Feroç", un crack resident a Barcelona, en qüestió d'un parell de dies ha pujat unes fotos tremendes al facebook, com una autèntica locomotora.

Entre la multitud de relíquies que ens ha deixat a aquells que compartirem amb ell moltes estones d'oci, m'han cridat l'atenció les targetes VIP que apareixen en les fotos.

Aquest format de tarjeta de crèdit puc assegurar que a l'època era totalment novedós i únic, allà en 1987 ò 88.

Aquest, més vell -tant per l'ús com per el temps que ha passat- és el VIP del primer any d'existència de la macro-disco. Jo els vaig tenir tots dos, evidentment.

Aquest és l'autèntic pòster d'inauguració de Dhraa, que -com no diu de quin any és- ha estat utilitzat recentment per donar a entendre una nova apertura del local vint anys desprès. El devem a Julio Pérez, amic de facebook, que l'ha penjat a allà també.

"Drhaa" va ser una macro-disco de les dècades dels 80 i 90, "open air disco" resaven els seus anuncis, de la que tots els que hi anarem guardam gratíssims records.

Una torre amb escala en espiral, una piràmide, una enorme piscina de disseny, barres de bar per tot arreu, un llamp làsser que es divisava de qualsevol banda i uns aparells de só i luminotècnia que no corresponien a aquella època, sens dubte.

Els periòdics com "Ultima Hora" o "Diario de Mallorca" anunciaven la sala com "les ruïnes de l'any 3000", record.

Vam tenir ocasió de gaudir de directes de grups com Kid Creole and The Coconuts, Immaculate Fools (dues vegades), Nacha Pop, o el mateix Miguel Bosé, l'art del qual m'agrada des que el vaig veure i escoltar allà en directe.

El local tancava el dematí amb un bon sol, i havien de treure fora molta gent, que ningú ho dubti.

Els problemes a Dhraa van arribar amb els controls de alcoholemia. Estava situat en la carretera i no hi havia transport públic eficaç o, si l'havia, no existia consciència d'usar-lo en l'època. Això i les elevades despeses que suposava obrir si no hi havia suficient clientela van dur al seu tancament, tret que existeixi altra opinió més fiable.

S'ha xerrat moltes de vegades de reobrir, sobre tot darrerament al blog més visitat del llevant mallorquí, però...

Un 10 per Dhraa... i per Es Feroç (que té encara els dos VIP que mostren les fotos) i en Julio Pérez, amic de facebook, qui ha guardat les tres relíquies mostrades més avall.

11 comentaris:

Lastienditas ha dit...

Quina gràcia quan he llegit que evidentment, tu tenies tots dos carnets. Faltaria més!
Pareix que fa tants d´anys dels "milqui" de s´entrada...

marco ha dit...

Cagondena, mos ha enganat a tots!

Hem somiat durant uns dies, no ha estat del tot malament.

alas ha dit...

tota sa vida pensant que el nom de tan coneguda disco de sa comarca era Drac...(empagaida)
clar...jo no hi vaig anar mai=ignorància total
m'ha agradat el post Bua, regust a aquellos maravillosos años :)

arnau ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ses meves primeres marxes amb es meu germà gran. Flipava!!!

carlos ha dit...

culetjant per internet he trobat aquest blog den Miquel "Bua" i ará intentaré aportar qualqunes cosetes referent al Dhraa.

Referent al cartell de l'inauguració que es veu a aquesta pàgina diré que correspon al segon any (1987). L'any que es va obrir (1986)s'estiu ja estava bastant avançat i el día de la obertura varen treballar fins pocs minuts
abans de obrir les portes. La discoteca estava plena de pols d'obra, pero com que era al vespre ningú es và donar conta. Hi havía zonas aon el ciment encara era fresc.

carlos ha dit...

Per altre banda...la tan coneguda "movida madrileña" dels anys 80, va sé una moguda juvenil sense precedents a la España de la trancisió. Va sorgir, gràcies al per aquell "entonces" batle de Madrid "el profesor Enrique Tierno Galván" del Partit Demócrata Popular (PDP)que li và donar tot l'impuls que es necesitava una moguda d'aquest tipo.
Va ser una corrent cultural aon varen destacar músics,disenyadors , fotógrafs,escriptors, pintors,

España a aquells temps necesitava despertar la joventud, tan d'anys dormida a causa de la dictadura que es và patir.

Jo a l'any 82 i 83, vaig fer la mili a Madrid, la moguda no havía explotat, pero ja es podía intuir que qualquna cosa pasava, sobre tot quand per aquell temps no hi havía bar que Jo no hi entràs. Música amb directe al bars, porros,
parets pintades,cuadres penjats a les parets. Jo no entenia rés.

Tot aixó vé a cuento, perque sempre he considerat el DHRAA, como una prolongació de la moguda.
Al Dhraa, hi varen participar el principals exponets de la moguda madrileña, perque la moguda després es vá fer extensa a tot el pais, Al Dhraa hi havía coses d'en Miquel Barceló ( tot just entrant), D'en Mariscal ( el pont de ferro que tancava la torre), De na Ouka Lele (fotos que es varen publicar a revistes de tirada nacional e internacional),etc. Vá actúa També Radio Futura, Nacha Pop.. tots ells exponets de la moguda.

NOTA:El cartell de la inauguració del día 15 de Maig es D'en Jaume Ramis (D.E.P.)(-et volía recordar- i también a tí Vicky-)

Avui sería imposible replegar tant de talent junt.

Qui no s'enrecorda de la roba dels camarers. De la tenda de roba que hi havía a l'interior. Del restaurant, de la piscina il·luminada, de la barra de damunt s'entrada, de la piràmide..etc.


Và esser el DHRAA, per jo, molt més que una macro discoteca.
Pens...................
que mai es và entendre.

Bua ha dit...

Espectaculars aportacions, Carlos!
Esper més comments teus per aquest modest blog.

Pel·lito ha dit...

Bon dia i Bon Any !!
la informació de'n Carlos, com sempre és magnífica...però volia corregir un petit error, segurament un petit lapsus, el "professor" Tierno Galván, no va pertànyer mai al PDP, sinó al PSP, del qual en va ser fundador.
Pensem que el PDP va ser l'embrió d'AP i posteriorment del PP; el PSP (Partit Socialista Popular) que presidia el "vell professor", va treballar molt intensament per a la democràcia i pels joves.
La petita correcció només vol retre un petit homenatge a un home que va fer molt perquè nosaltres, que llavors erem jovenets, gaudissim tant. Els joves d'avui dia ho han de saber.
Moltes gràcies Carlos per tota la teva informació, i per haver-nos rememorat també a na Vicky, i a en Jaume Ramis... (algú ho entendrà)
Molts d'anys
Pel·lito

carlos ha dit...

Gràcies per la correció Guillem.
Aqui hi ha un parell d'enllaços mes o manco interessants.

http://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_Tierno_Galv%C3%A1n

http://es.wikipedia.org/wiki/Movida_madrile%C3%B1a

Pens que a Son Servera hi ha ara mateix una generació de joves, amb moltes aptituts culturals(artístiques, , musicals..etc).

El futur depen del present....

M'enrecord quand a la plaça vella (plaça Sant Joan) erem quatre rates per rebre l'any nou i les campanades sonaven quand volían.

Quants ni hi havía enguany?

No son ja conegudes les tardes bones de s'oratge?




Miquel, m'agrada el teu encapçalament.. si no vols rebre critiques...no facis rés, no diguis res, no sigues res.

Si tens ulls, mira
Si tens orelles, escolta
Si tens veu, crida
si tens mans, palpa

Si tens tot aixó i no l'utilitzes..
malament.

continuarà

Unknown ha dit...

Bon dia!!! No sé de quina manera he entrat a aquest bloc, però he disfrutat de recordar tot el q s'ha mencionat, sobre tot del Dhraa , jo també hi vaig estar molt aprop ja q feia feina a les oficines, situades a aquell petit apartament aferrat al parking, i vaig viure tot això, desde el començament d les obres. Sa veritat es q vaig disfrurar d veure el naixement d'aquest macro proiecte i d coneixer tots els participants i tots els q hi varen fer feina. Quin temps aquell!!! Crec q ja no se repetirà mai un proiecte d'aquesta enverguedura i amb aquesta visiò futurista q es va conseguir!!! Gràcies a tots es q vareu participar i ens vareu fer viure una època inolvidable! D.E.P. Vicki, me va impresionar molt la seva mort; D.E.P. Jaume Ramis i tots els demés, sigueu allà on sigueu, molts d records d part meva!!!!!!!