Què gran és prendre una tapa amb una canya o un tassonet de vi!
He sentit dir que l'origen etimològic de la paraula tapa ve de la costum antiga de tapar les copes i tassons de vi en les tavernes amb un tros de pa o amb una rodanxa de pernil, per a impedir que entressin mosques i mosquits, o que es diposités pols en l'interior.
Existeixen diverses versions sobre origen de la tapa:
1.- A l'Edat Mitjana, el Rei Alfons X el Savi, s. XIII, a causa de una malaltia es va veure obligat a prendre vi per prescripció facultativa (bon medicament, no?), i per a evitar els efectes de l'alcohol, menjava entre hores acompanyant a la beguda. Després de restablir-se va disposar que en les fondes de Castella no se servís el vi sense que anés convenientment acompanyat per alguna ració de menjar.
2.- Altra versió diu que el Rei Alfons XIII a una visita a Cadis es va detenir amb tot el seu sèquit a prendre's un vi de jerez en la terrassa d'una fonda. Es va aixecar vent de llevant i al mesonero, intentant evitar que entrés alguna pols o arena de la platja en el got real, se li va ocórrer com a solució posar damunt una rodanxa de pernil. Sembla ser que el recurs del mesonero va ser molt del grat del rei, ja que es va menjar la tapa i va demanar altra similar.
3.- Una versió popular més simple diu que la tradició de les tapes neix de la necessitat que els llauradors poguessin menjar una mica que permetés arribar a l'hora per a mejar del migdia amb forces per a seguir treballant, i que aquesta necessitat es cobria millor si es prenia un breu aliment acompanyat amb la ingesta d'una mica de vi.
4.- Altra llegenda conta que, durant el regnat dels Reis Catòlics, a causa del augment dels incidents causats pels carreters a la sortida de les tavernes a causa de la gran quantitat de cervesa i vi ingerit, es va obligar als taverners a servir la copa de vi o el gerro de cervesa amb una tapa. Aquesta consistia en un plat amb una mica de menjar fred (pernil, formatge, o el que tingués més a mà el taverner).
Partint d'aquestes versions principals de l'aparició del terme tapa, existeixen moltíssimes "versions locals", més o menys semblants. En totes elles es dóna una explicació plausible de la tapa com mesura contra la ebriedad, contra l'entrada d'insectes o partícules en la beguda, o una combinació d'ambdues raons.
Vull una tapa! Son les dotze del migdia! I una canya.
Hello, my name is...
-
Ahir vaig passar per aquí de nou...
És curiós com quan fa estona que no et llegeixes, que no llegeixes el que
escrivies aquí (qui eres) fa anys, en cert...
Fa 2 anys
10 comentaris:
i jo també en vull. i no una, que són les dues del migdia i un assortit de tapetes m'anirien d'allò més bé!
Buaa! Aquestes fotos al migdia no és poden veure!!
Jo no em vull una, em vull dues o tres!!
Choricillos, papas bravas....!! MMmmmmm
No en tinc ni idea d'on predomina la paraula "tapes", però el què si sé, és que em tornen boja!
Per setmana santa vaig viatjar fins a Salamanca, i allà eren fantàstiques, boníssimes i mooooooolt barates!
Bua, es pròxim viatge des comando oratge ha de ser a Granada! Lo de ses tapes és aberrant per allà abaix.
Canyes barates, tapes, música de fons, bona companyia...se pot demanar alguna cosa més?
Oscar i lastienditas.- Quanta raó teniu. Mentre feia el post la meva boca era tota aigua. Mmmmm.
Meia.- Jo també era a Salamanca fa ben poc, amb aquest que veus abaix de tú i 20 més. Allà tot és bó. Quin ambient més sà!
Marco.- No es pot demanar més, evidentment. Hem de començar a xerrar d'això. Logronyo també té numeros, diu es menut.
12:30.. m'hi apunto!
Jo havia sentit la versió barreja entre la 2 i 4...
que per a que les mosques no entressin hi van posar un platet... i amb el temps, a sobre del platet una mica de menjar...
donÇ jo ara mateix...(son las 13.25) me menjaría fins i tot el mosquit i la mosca......
mmm, tinc ganes de tapes!
Molt bon post Bua, molt curioses ses llegendes...
Després d'unes tapetes de champis i similars - vinet inclós- vam encarregar la minieqmevd!!!!
:)
Publica un comentari a l'entrada