Què gran és prendre una tapa amb una canya o un tassonet de vi!
He sentit dir que l'origen etimològic de la paraula tapa ve de la costum antiga de tapar les copes i tassons de vi en les tavernes amb un tros de pa o amb una rodanxa de pernil, per a impedir que entressin mosques i mosquits, o que es diposités pols en l'interior.
Existeixen diverses versions sobre origen de la tapa:
1.- A l'Edat Mitjana, el Rei Alfons X el Savi, s. XIII, a causa de una malaltia es va veure obligat a prendre vi per prescripció facultativa (bon medicament, no?), i per a evitar els efectes de l'alcohol, menjava entre hores acompanyant a la beguda. Després de restablir-se va disposar que en les fondes de Castella no se servís el vi sense que anés convenientment acompanyat per alguna ració de menjar.
2.- Altra versió diu que el Rei Alfons XIII a una visita a Cadis es va detenir amb tot el seu sèquit a prendre's un vi de jerez en la terrassa d'una fonda. Es va aixecar vent de llevant i al mesonero, intentant evitar que entrés alguna pols o arena de la platja en el got real, se li va ocórrer com a solució posar damunt una rodanxa de pernil. Sembla ser que el recurs del mesonero va ser molt del grat del rei, ja que es va menjar la tapa i va demanar altra similar.
3.- Una versió popular més simple diu que la tradició de les tapes neix de la necessitat que els llauradors poguessin menjar una mica que permetés arribar a l'hora per a mejar del migdia amb forces per a seguir treballant, i que aquesta necessitat es cobria millor si es prenia un breu aliment acompanyat amb la ingesta d'una mica de vi.
4.- Altra llegenda conta que, durant el regnat dels Reis Catòlics, a causa del augment dels incidents causats pels carreters a la sortida de les tavernes a causa de la gran quantitat de cervesa i vi ingerit, es va obligar als taverners a servir la copa de vi o el gerro de cervesa amb una tapa. Aquesta consistia en un plat amb una mica de menjar fred (pernil, formatge, o el que tingués més a mà el taverner).
Partint d'aquestes versions principals de l'aparició del terme tapa, existeixen moltíssimes "versions locals", més o menys semblants. En totes elles es dóna una explicació plausible de la tapa com mesura contra la ebriedad, contra l'entrada d'insectes o partícules en la beguda, o una combinació d'ambdues raons.
Vull una tapa! Son les dotze del migdia! I una canya.
Un rellotge per governar-nos a tots
-
El temps no són els rellotges. El temps és natural i els rellotges,
artificials. Una connexió tal, per tant, és forçosament falsa. Les coses
duen el seu ...
Fa 6 mesos
10 comentaris:
i jo també en vull. i no una, que són les dues del migdia i un assortit de tapetes m'anirien d'allò més bé!
Buaa! Aquestes fotos al migdia no és poden veure!!
Jo no em vull una, em vull dues o tres!!
Choricillos, papas bravas....!! MMmmmmm
No en tinc ni idea d'on predomina la paraula "tapes", però el què si sé, és que em tornen boja!
Per setmana santa vaig viatjar fins a Salamanca, i allà eren fantàstiques, boníssimes i mooooooolt barates!
Bua, es pròxim viatge des comando oratge ha de ser a Granada! Lo de ses tapes és aberrant per allà abaix.
Canyes barates, tapes, música de fons, bona companyia...se pot demanar alguna cosa més?
Oscar i lastienditas.- Quanta raó teniu. Mentre feia el post la meva boca era tota aigua. Mmmmm.
Meia.- Jo també era a Salamanca fa ben poc, amb aquest que veus abaix de tú i 20 més. Allà tot és bó. Quin ambient més sà!
Marco.- No es pot demanar més, evidentment. Hem de començar a xerrar d'això. Logronyo també té numeros, diu es menut.
12:30.. m'hi apunto!
Jo havia sentit la versió barreja entre la 2 i 4...
que per a que les mosques no entressin hi van posar un platet... i amb el temps, a sobre del platet una mica de menjar...
donÇ jo ara mateix...(son las 13.25) me menjaría fins i tot el mosquit i la mosca......
mmm, tinc ganes de tapes!
Molt bon post Bua, molt curioses ses llegendes...
Després d'unes tapetes de champis i similars - vinet inclós- vam encarregar la minieqmevd!!!!
:)
Publica un comentari a l'entrada