dimarts, 16 de desembre de 2008

Quan el teu cos et juga una mala passada

Així no hi ha manera de descansar!

Entre les sis visites que ha rebut avui el post anterior i el que m'ha passat avui de matí, no puc evitar redactar aquest post.

Aquest matí, des del meu lloc de treball, després de prendre el meu cafè amb llet he sortit cap a Palma a les 9 hores. A les 10 tenia una reunió allà.

He posat un CD que feia temps que no escoltava, un clàssic, Dark side of the moon.

A l'altura de Xorrigo el tràfic es feia dens, massa espès. Plovia copiosament, des de moltes hores enrere. Abans d'arribar A Son Ferriol m'he hagut de detenir, com la resta de vehicles que circulaven pel anomenat desdoblament (jo li dic autovia).

Un accident, he pensat. Després d'una bona estona aturat he circulat uns cinquanta metres i... nova aturada. En aquest moment he notat que tenia ganes de orinar. Es podien aguantar, però estaven allà.

Després d'una nova arrencada, a escassa velocitat, nova detenció. I les ganes de pixar en augment. Aquí he optat per obrir la finestra del cotxe i dirigir-me a un conductor veí:
- Què ha passat, ho saps?
- S'ha inundat la carretera. No arribarem fins d'aquí a dues hores.

La necessitat fisiològica s'ha aguditzat de cop. Entre el que m'ha dit aquell col·lega de la carretera i l'aigua que queia he pensat: "no arribaré a Palma sense fer una bona pixada".

Noves arrencades lentíssimes seguides de noves detencions. I la meva bufeta a punt de rebentar. Algun deixondit avançava per la vorera dreta. I jo pensava "aquest que igual no té cap necessitat avança, i jo aquí mort de pixera no ho faré, què ho som de colló...".

Sempre he intentat tenir un comportament cívic en aquests casos, com la gran majoria de la gent. He aturat la música. Pink Floyd és massa bó com per a no parar-li esment. Només m'importava la meva bufeta.

Estava pensant en com ens va entretenir l'amic Tòfol quan fa pocs dies, en un trajecte Salamanca-Madrid, en autocar, es va passar mitja hora cantant tota classe d'al·legories a la seva bufeta i a les seves terribles ganes de orinar.

Però ha arribat el gran moment. Un camió! No ho he hagut de pensar. Les ganes eren superiors a qualsevol cosa que semblàs vergonya. He maniobrat cap a la dreta. Els quatre intermitents de aturada posats. Surt del cotxe amb el meu 'xubasquero', caputxa posada. Em dirigeixo cap a la cabina de l'enorme camió. Faig gestos ostensibles de les meves necessitats al xòfer, i gestos que, per favor, no es mogui d'allà fins que acabi el show.

I el gran moment. Una de les pixades més llargues de la meva vida. Crec que ha durat un minut, i a tota pressió. I el xòfer no s'ha mogut d'allà, encara que els vehicles que precedien el camió feia almenys 30 segons que havien avançat, deixant un bon troç de carretera absolutament buit. Bé, buit no, amb un servidor enormement aliviat.

Després del gran moment, he efectuat cridades telefòniques a qui ni havia pogut contestar, a causa del mal glop. Ni he mirat a ningú quan he entrat al meu vehicle.

Estava tan feliç que ni m'importaven les persones que m'haguessin vist o el que poguessin estar comentant.

Tanta sort que m'he decidit, perque el trajecte ha durat... tres hores! Tres hores per cobrir 64 kilòmetres.

Desprès he sabut que s'havia desbordat l'anomenat "Torrent gròs". A Mallorca quan plou pot passar de tot.

Crec que amb aquesta fisiològica, i real, història m'he recreat bastant, no? No és per menys, vos ho assegur.

I ara vos anim a que conteu sa vostra història o anècdota que vos hagi fet viure es vostro cos. Venga, feis es comment.

9 comentaris:

Marc ha dit...

Què bona Bua, olé tus webs... Qualcuna semblant n'he feta, tipo treure-la per sa finestra enmig d'un megaembós a sa carretera...
Quan he llegit lo de sa mala passada he pensat que seria algo més greu, tipo "achaques a causa de la edad"... :P

_MeiA_ ha dit...

jejej.. m'has fet riure!
els homes no us podeu aguantar la pixera! està comprovat! jeje

i el camioner quina fe que va tenir... esperar que acabés aquell minut etern de riu! jeje

un petó

Bua ha dit...

Per sa finestraaaaa, Marc?
M'has superat de molt.
"Achaques a causa de la edad", jojojo. Quin cabròn. Ja arribaràn, ja. Però no t'adelantis homo.

No podem, Meia.
I menys quan un fa comptes d'ara hi vaig i d'aqui una hora serè a Palma i me sobra temps per cercar un altre wc.
I aquesta hora es converteix en TRES!
A pixar s'ha dit! A ón sigui.

alas ha dit...

sa veritat es que en una situació així, de llarga retenció (de tràfic), a mi de s'atac de nirvis que m'hauria pegat ni pensaria en pixar ni res...
(sóc una mica histèrica i impacient conduint), i ni loca hagués tengut els ovaris de fer el que feres tu, OLÉ! com diu na Meia: teniu moltes més facilitats físiques els homes, en casos de pixera extrema :P

Lastienditas ha dit...

jjajaja! Molt bona Bua! Fora vergonyes! Pitjor hagués estat que haguessis tengut ganes de fer KK...
:P

Bua ha dit...

Alas: Jo tampoc hi volia pensar, però la meva bufeta m'hi feia pensar amb exclusiva total. Fins i tot em va fer aturar la música (la bufeta)... I, alas, si no ho haguessis fet, idò damunt i cap a cases a canviar-te i fer el cotxe net, jejeje ;P

Lastienditas: Bueeeeeno, això són paraules majors! Així, ni camió ni rés. Ni pensar-ho vull.

tofito ha dit...

jo he tengut dues experiències fortes de pixera a dins un bus:

sa darrera va ser trajecte salamanca-madrid on vaig amollar una lletania de versos referents a sa pixera amb sa melodia de "la noche es mas fiel que oscura" de na Mª Dolores Pradera. Sa primera vegada va ser trajecte BCN-Andorra quan era de viatge d'estudis de Vuité d'EGB. No vaig poder més i vaig pixar a dins una botella de 1'5 litros de Font Vella sa qual casi vaig omplir fins a d'alt, guarit per en Jaume Botó que intentava que ses al·lotes no véssin un espectacle fisiològic que pogués ferir sa seva sensibilitat mentres que es colegas se xapaven es cul. Quan vaig haver acabat ses feines en Jaume Botó me va demanar a veure que fariem amb sa botella plena de pixum i encara no ho havia acabat de dir i ja la vaig haver tirada per sa finestra. ole!

marco ha dit...

quines rialles, gent! entre sa teva, Bua, i sa d'en Tòfol...tot un espectacle.
És curiós que xerrem d'aquest tema perque jo fa 3 vegades que arrib al pis corrensos! A sa darrera dos dels meus companys de pis varen sentir que qualcu entrava per sa porta i corria, però no sabien de que putes anava es tema...Era jo que vaig entrar disparat, mig llevant-me sa jaqueta i s'mp3, i arrencant es botons des calçons metres corria...un desastre.
En temes de transport públic, un any anant a ses barraques de girona heu vaig passar puta una bona estona a dins es tren; tot es trajecte aguantant (a més aguantant sa pixera de cervessa, que sabeu que és terrible) fins que no vaig poder més i vaig tirar de sa tàctica "botella de 2 litros d'aigo". Entre dos vagons, i a davant sa mirada de tots es xumats de turno, au, fins que va quedar ben plena...que en vaig fer després? Idò la vaig deixar allà, entre ses botelles de calimotxo mig buides.
Salut i incontinència, amics!

Bua ha dit...

Tofito i Marco, ja veig que ses vostres experiències d'aquest tipus són semblants.
Ses botelles de Font Vella, jeje. És curiòs que amb una senyora pixada es pugui omplir... una de dos litres! Sí, molt curiòs.