Kramer.El dia que un publicitari –Dustin Hoffman- aconsegueix el millor contracte de l'agència, la seva dona –Meryl Streep- li comunica que l’abandona, a ell i al seu fill de 7 anys. Comença així una dura etapa en la qual haurà d'exercir de pare solter d'un nin petit que troba a faltar a la seva mare i, al mateix temps, haurà de dedicar tota la seva energia en el treball.
Quan després d'un temps sembla que la relació amb el seu fill va millorant, la mare apareix per a demanar la custòdia del petit.
Aquesta pel•lícula, Kramer contra Kramer, que data de 1979, apareix en la programació televisiva prevista per a avui, no record bé en quin canal.
Quan la vaig veure per primera vegada en una sala cinematogràfica –crec que en la seva estrena- record com em va impactar el drama de la separació física d'una família (el divorci no existia a Espanya). Alguna llàgrima se'm va escapar, fins i tot.
Fa poc vaig tenir ocasió de veure de nou aquest film, ja amb el divorci plenament assentat en el nostre país (avui als 3 mesos de les noces et pots divorciar amb caràcter definitiu), i no em vaig immutar gens ni mica amb aquest film.
Hauré perdut sensibilitat o és qüestió d'èpoques i costums?
Majòrica.Qüestió semblant, encara que és molt diferent, és el va succeir amb la Companyia Xesc Forteza. Aquesta obra teatral, comèdia, interpretada amb gran mestratge pel propi Xesc, Mary Santpere, Margaluz i Joan Bibiloni, alguns ja morts, va ser reposada també fa poc en televisió.
En una de les escenes Xesc, amb tó graciòs, li diu a la seva esposa (Santpere) “si no te'n vas d'aquí et pegaré una pallissa...” o alguna cosa similar, pero per fer una gràcia, en pla còmic.
Quan va ser interpretada per primera vegada tampoc no em vaig immutar per aquella frase, és més em va fer riure.
Avui, en canvi, amb l'assumpte de violència domèstica de trista moda, la veritat és que sona fatal, i no fa cap rialla. Ni una.
Aqui hem millorat.
Segur.
No?
Entrades
9 comentaris:
Unes revisions genials, Bua!
Kramer vs. Kramer és impressionant, i el drama que s'hi amaga brutal, encara que el divorci a hores d'ara ja sigui quelcom normalitzat. Me'n record que, tot i que els protagonistes són els pares, el fill és el titella d'un joc que no entén. I això va ser el que més me va arribar. I el plano final! Uf.
Pel que fa a "Majorica" de l'infravalorat i genial Xesc Forteza la vaig veure fa uns mesos per IB3. I joder, me vaig xapar. Quin grans còmics junts sobre l'escenari!
Aquí no sé si hem millorat.
M´ha encantat aquest post Bua. Crec que el factor temps és determinant en Kramer vs Kramer.No és el mateix ara, que fa 30 anys. També és determinant el factor experiència,que ens fa veure les coses de diferent forma.
No sé si els diàlegs den Xesc Forteza amagaven violència de gènere..., el que sí feien, i molt, era riure a les festes dels pobles. Era l´activitat estrella de les festes!Al manco a Capdepera!
;)
Jaqme i Lastienditas:
Que quedi clar que em va agradar moltissim Majorica. Per això l'he anomenada.
He volgut fer només la distinció de la manera d'encaixar per part del public els diàlegs i els arguments ara respecte de fa 25 anys, aproximadament.
Efectivament anam modificant la manera de veure les coses amb el pas del temps, i crec que milloram i evolucionam. El tema del divorci era tractat com una cosa dolenta (quasi sempre la dona tenia que "aguantar", el pes de l'iglesia, etc...). Pel que fa a la violència domèstica, hem de avançar molt encara, "tolerància 0", està clar que s'ha d'aprendre desde les escoles que les persones no han de tenir un tracte diferent en funció del sexe.... i aixó s'explica una mica a la nova asignatura de Educació per la ciutadania i els drets humans. Qué trobau.
Gran post.
Evolucionem, confio.
però no en tinc cap certesa.
Xavi: Totalment d'acord. Però, com el títol del post, qüestió d'èpoques. El que avui sembla normal no ho semblava fa 25 anys. I tampoc ho semblará d'aquí a 25 més. No ho dubtis.
Eqmevd: És un honor per a mí que una experimentada blogger, i gran analista, com tú digui "gran post". Gràcies.
També en confio.
M'agradat molt el post! M'has fet pensar en "caravana de mujeres". De petita me va encantar aquesta peli. Ara fa poc la vaig tornar a veure i vaig quedar impactada en veure els tocs que ell li pegava a ella abans de fusionar-se en una apassionada besada. Com han canviat les coses! Per sort!
Respecte a KvsK no crec que hagem evolucionat tant bé. És trist que els mals rotllos entre pares divorciats siguin normals per a tots.
Xesc Forteza un crack.
tot plegat és el món al revés
Catalina: D'acord estam idò. Hem millorat en un tema i ens hem tornat insensibles en s'altre. Xesc crack, sí.
Moonlight: I són només dues coses. N'hi ha moltes més, ho saps, que han canviat, i molt. El món al revés, sí.
Publica un comentari a l'entrada